Dret financer

Demòcrit La base de la seva proposta són els àtoms, el buit i el moviment mecànic. L'àtom es concep com una partícula material simple (átomos vol dir 'no divisible) i és el substrat etern, immutable, innumerable, imperceptible i en moviment en l'espai buit infinit: Els àtoms estan separats per un espai infinit, es diferencien entre si per les seves figures, ordre i posició, es desplacen en el buit i,en trobar-se, entren en col·lisió. Alguns reboten a l'atzar i d'altres s'enllacen conforme a la simetria de les seves figures.Per a Demòcrit els cossos desprenen una imatge «efluvi d'aspecte semblant a la cosa representada» que afecta els sentits, a través dels porus. Les diverses característiques dels àtoms originen allò que percebem com a diferents qualitats dels cossos. I qualitats com el color, l'olor o el gust no són realitats autèntiques tiques,sinó que són subjectives./Mecanicisme i materialisme, Demòcrit El desconeixement de la necessitat mecanica natural causant del moviment i de la generació de les coses pot fer que tot sembli fruit de l’atzar. Però Leucip, el mestre de Demöcrit, ja postulava que «res es produeix perquè si, sinó que tot sorgeix per una raó i necessitat» L’interès científic per establir les causes naturals materials de tot, porta a una concepció mecanicista, determinista i materialista. El món consta d’àtoms, espai buit i moviments; els àtoms són automotors és a dir, no requereixen cap esforç per moure’s. Les coses són el resultat mecànic (mecanicisme) de la interacció de causes (determinisme) i d'elements naturals materials (materialisme). Mecanicisme: la realitat és igual que una màquina, els seus elements estan lligats mecànicament, una cosa porta a l’altra, és allò que es regeix per unes lleis i no funciona per l’atzar./ (El terme sofista dessigna inicialment el ‘savi’, ‘ l’expert en saber’ però aviat s’aplica al variat ventall de mestres i intel·lectuals itineraris (mestres que no estan arrelats a una ciutat, van voltant per diferents ciutats) dels segles V i IV a.C.)/ Els sofistes canvien la ciutat a través de l'educació. L'areté o excel lència humana s'entén ara en clau humanista i de participació ciutadana i, en democràcia, això no és un privil gi de cap casta. L'entrenament per al combat armat deixa pas al de la lluita discursiva, a l'àgora o plaça pública: l'areté la dóna el coneixement i es pot aprendre. El saber, abans reservat a una minoría, ara es divulga(posar-ho a l’abast de molts); tot això afavoreix el salt cultural atenès i la consolidació d'una consciència panhel·lènica(consciència comuna, tots formen part d’una mateixa nació). Amb els sofistes la cultura s'entén com a educació (o paideía). Tot sofista és un antilogikós que viu de les tècniques antilogikaí, és a dir, de defensar professionalment una tesi i, si cal, de raonar-ne també la negació, com un assaig per ensenyar a raonar. Ensenyaven l’art de parlar:-La retòrica, és l’art de parlar bé, de parlar correctament. -La oratoria: l’art de la paraula es centra en parlar amb un vocabulari beell i estètic és a dir parlar de forma bonica. -L’erística: és l’art de convencer a un públic, persuadir-lo i influir en ells encara que el que estás dient sigui falç./ Trasímac: es caracteritza per una visió pessimista i desenganyada de la humanitat.(ets culpable fins que demostris el contrari, per tant has de convenser al jurat que no ets culpable) Creu que la retòrica ha d'aconseguir la compassió dels tribunals, guanyar la seva simpatia i obtenir una sentència favorable. Hi ha dues interpretacions respecte a l'autèntica sensibilitat ètica de Trasímac: Segons alguns, el filòsof defensa el dret del més fort: els poderosos han de dominar aquells qui la natura ha fet febles i és injust que les lleis igualin allò que és naturalment desigual, es entendible que els més forts governin. Tanmateix sembla més versemblant interpretar que Trasímac distingeix entre el que creu que passa (el govern dels forts) i el que hauria de passar (la justícia per a tots).