Dret Internacional Públic: Procés de Celebració i Efectes dels Tractats
Títol: Concepte de Dret Internacional Públic
El Dret Internacional Públic es defineix com el conjunt de normes jurídiques que, en l'ordre intern, expressen valors subjacents i relacions de poder que creen drets i deures per als subjectes de dret internacional. Aquestes normes també estableixen mecanismes formals per fer-los complir.
Peculiaritats del Dret Internacional Públic:
- Els subjectes que creen les normes són els mateixos encarregats de fer-les aplicar.
- Només obliguen aquells que voluntàriament les accepten.
Característiques Fonamentals:
- Sobirania: Tots els estats són independents i no reconeixen cap poder superior dins les seves fronteres.
- Consentiment: És un dret bàsicament pactat, no autoritari, que implica la voluntat dels subjectes per crear drets i deures.
- Voluntarisme: Només obliga aquells que han participat en la creació de les normes.
- Relativisme: No tots els subjectes tenen les mateixes obligacions.
Procés de Celebració de Tractats:
Existeixen dos procediments principals:
- Procés Simplificat: Implica la negociació i l'intercanvi d'instruments. S'utilitza habitualment per a acords bilaterals.
- Procés Solemne: Està regulat pel Conveni de Viena i s'ha de complementar amb la normativa interna. Requereix la concurrència de diverses fases:
- Negociació: Contacte directe entre les parts.
- Adopció: Acord sobre el contingut i la forma del text. Pot ser per unanimitat o per votació en tractats multilaterals (majoria de dos terços).
- Autenticació: El text es posa per escrit de manera clara i sense dubtes sobre el seu sentit, incloent traduccions a diferents idiomes. La manifestació documental del text definitiu pot ser mitjançant firma ad referéndum, rúbrica, o una altra forma establerta per les parts o pel tractat.
Efectes durant el Procés:
Un cop autentificat, el tractat genera l'obligació d'actuar de bona fe i de no frustrar l'objecte i la finalitat del tractat fins que es decideixi manifestar o no el consentiment. Encara que el tractat no estigui en vigor, no s'ha d'actuar de manera que perjudiqui el seu contingut. Una vegada autentificat, no es pot modificar.
- Manifestació del Consentiment: Transforma l'estat en part contractant. Requereix un procés previ per part dels òrgans competents. Pot ser mitjançant:
- Ratificació: Realitzada per l'òrgan suprem de l'Estat.
- Acceptació: Realitzada per l'òrgan competent del cap de govern.
- Adhesió: Si el tractat ja està en vigor.
- Signatura: L'estat ja forma part del tractat i ha donat el seu consentiment, encara que el tractat pugui no estar en vigor.
- Perfeccionament del Consentiment: Expressió formal de l'acte, com la signatura i la recepció de la còpia.
- Entrada en Vigor: Moment en què comença a aplicar-se.
- Vigència General: Quan el tractat ho estableix, o quan hi ha constància del consentiment o retirada de tots els estats, o quan hi ha un nombre mínim de signatures.
- Vigència Particular: Adhesió o manifestació posterior al tractat per estats que s'adhereixen a posteriori.
- Aplicació Provisional: Convinguda expressament, total o parcialment.
Procés de Celebració a Espanya:
- Negociació: L'article 149 de la Constitució Espanyola estableix les competències exclusives de l'Estat (Govern) per celebrar tractats. El Ministeri d'Afers Exteriors, prèvia autorització del Consell de Ministres, o els plenipotenciaris, són els encarregats. Les Comunitats Autònomes tenen dret a instar i a ser informades.
- Manifestació del Consentiment:
- Govern: Té la iniciativa i la competència per celebrar tractats.
- Corts Generals: Participen de diverses formes segons el tipus de tractat. Requereixen aprovació prèvia per majoria absoluta per a tractats referents a una organització d'integració. Necessiten aprovació prèvia per majoria simple per a aspectes que hagin de passar forçosament pel Parlament (caràcter polític, militar, Drets Fonamentals). La resta de tractats, considerats de menor importància, només requereixen que les Corts siguin informades.
- Consell d'Estat: És un òrgan consultiu i preceptiu, encara que no vinculant. Els governs han de consultar-lo abans d'aprovar un tractat. Actua com a filtre per evitar que una norma internacional pugui anar en contra de la normativa interna i la Constitució Espanyola, i també té en compte les possibles conseqüències normatives.
- Rei: Subscriu el document de ratificació o adhesió.