Drets Humans: Característiques, Generacions i Evolució

Els Drets Humans

Els drets humans són les exigències morals més bàsiques que han de ser satisfetes per mostrar el respecte degut a la dignitat de les persones.

Característiques dels Drets Humans

Expressen les condicions més bàsiques que cal complir. Per això es diuen:

• Universals: Cal que es reconeguin a tots els éssers humans, sense excloure a ningú. Encara no s'ha aconseguit la realització completa dels drets fonamentals de tothom, però això no vol dir que no siguin universals.
• Preferents: Si entren en conflicte amb altres drets, els drets humans tenen preferència, han de ser protegits d'una manera prioritària. Per exemple, el dret a la vida, la salut...
• Imprescindibles: No es poden perdre, no caduquen, sinó que tenen vigència per tothom en qualsevol moment, però no significa que no tinguin límits perquè sovint cal posar límits a uns drets per poder gaudir d'altres.
• Inalienables: No es poden alienar, ni cedir o traspassar a altres persones, com per exemple el meu dret al vot.
• Indivisibles, interdependents, innegociables: Tots els drets humans són iguals, ja que es complementen entre si. Quan es viola qualsevol dret humà, s'atempta contra la dignitat de les persones.

Les Tres Generacions dels Drets Humans

Primera Generació: Drets Civils i Polítics

És la dels drets civils i polítics. La burgesia els va començar a reivindicar davant l'antic règim a partir del segle XVI: el dret a la vida i a la integritat o pensar i expressar-se lliurement.

L'estat de dret: L'estat de dret constitucional modern entén que els drets individuals funcionen com "cartes de triomf" a les mans dels ciutadans. Podem considerar l'estat constitucional modern com a estat de dret, és a dir, com la mena d'estat en què tothom està obligat per les lleis a respectar els drets bàsics de les persones.

Segona Generació: Els Drets de la Igualtat

Fa referència als drets econòmics, socials i culturals com ara el dret a treballar, la salut... Amb aquests drets es pretén que els de la primera generació tinguin un suport veritable, perquè difícilment es poden exercir els drets civils i polítics si no es disposa d'un mínim d'ingressos.

Aquesta mena d'exigències van anar obrint camí a una nova mentalitat segons la qual cal que l'estat no es limiti a mantenir l'ordre públic i el compliment dels contractes sinó que actuï positivament perquè els drets de la primera generació siguin per a tots.

Per aquest motiu es diu que la segona generació constitueix un conjunt d'exigències de la igualtat.

L'estat social del dret: És la mena d'estat que garanteix les mateixes llibertats bàsiques que el model liberal anterior, però a més intenta redistribuir la riquesa per assegurar que tota la població tingui cobertes les necessitats bàsiques i disposi d'oportunitats similars per exercir els drets civils i polítics.

Tercera Generació: Els Drets de la Solidaritat

Inclouen el fet que tota persona ha de néixer i viure en un medi ambient sa, no contaminat per pol·lució i soroll, el dret de néixer i viure en una societat en pau i el dret al desenvolupament. Aquests drets s'han recollit en declaracions internacionals recents, en les quals es mira que tots els estats es comprometin a complir-los a tot arreu.

És necessària la solidaritat internacional perquè aquests drets de la tercera generació es puguin complir: perquè com es podrà posar fi a les guerres mentre no hi hagi compromisos ferms de tothom per controlar el tràfic d'armes?

Aparició de Nous Drets Humans en el Futur

Aquestes tres generacions de drets constitueixen de moment els requisits bàsics per tenir una vida digna. Cada vegada que la consciència col·lectiva de la humanitat reconeix un greuge que és impunement i cada vegada que els avanços cientificoteòrics mostren un nou aspecte de vulnerabilitat de la vida humana, cal establir nous drets humans per protegir la integritat i la dignitat de les persones. Perquè si no es fes així, correm el risc de tornar a la llei de la jungla.