Drets Humans: Història, Fonaments i Reptes | Guia Completa
Història dels Drets Humans
Orígens i primeres declaracions
En el segle XVIII va germinar la idea que els éssers humans neixen lliures i iguals i que cap poder pot llevar aquesta llibertat. Apareixen Declaracions de Drets, però només per als homes adults i lliures.
Desenvolupament al segle XIX
La lluita per la igualtat es va desenvolupar en el segle XIX: l'Estat ha de garantir la igualtat. Aquesta idea es va forjar en el moviment obrer, en la lluita per les dones, així com en la lluita per l'abolició de l'esclavitud.
Després de la Segona Guerra Mundial: l'ONU
La Segona Guerra Mundial va deixar un rastre de barbàrie. Per a impedir que no es repetís, es va crear l'ONU. L'ONU va publicar una Declaració Universal dels Drets Humans en 1948 que posa de relleu la fraternitat i la solidaritat entre els éssers humans.
Drets Fonamentals
Aquests són alguns dels drets fonamentals reconeguts:
- Neixen lliures i iguals.
- Tenim els mateixos drets: Vida, Llibertat i Seguretat.
- Es prohibeix l'esclavitud i la tortura.
- Tots som iguals davant la llei.
- Tenim dret a rebre i a que se'ns faci justícia i a la presumpció d'innocència.
- Tenim dret a una vida privada.
- Una nacionalitat.
- A la propietat.
- Llibertat de pensament i religió.
- Llibertat d'expressió.
- Treball i salari.
- Nivell de vida digne i educació.
- Ningú pot suprimir els drets.
Naturalesa i Reptes dels Drets Humans
Drets legals vs. Drets naturals
Per a alguns, només existeixen els drets fixats per les lleis. Per a altres, els drets no es concedeixen, sinó que es reconeixen, formen part de la naturalesa humana, són naturals i universals. El problema es troba en establir quins són aquests drets.
La dignitat com a fonament
Davant aquest problema, neix el concepte de dignitat, valor que té tota persona humana pel simple fet de ser-ho. La dignitat és el fonament dels drets humans, els quals, al seu torn, han d'inspirar les lleis. En teoria, tenim tots els drets reconeguts en la Declaració de l'ONU (1948), però en la pràctica, tenim els que reconeix el nostre país.
Individualitat i col·lectivitat dels drets
Els drets són individuals de cada persona, són una barrera contra els abusos de l'Estat o de la majoria. Els drets són inherentment individuals que es gaudeixen col·lectivament, perquè només s'aprecien els seus drets en la societat. La contrapartida als drets són els deures humans.
Crítiques i universalitat
Els drets humans tenen els seus crítics. Alguns els acusen de ser etnocentristes o occidentalistes, i que tenen poc a veure amb mentalitats com l'africana o l'asiàtica. A això es contesta que els principis fonamentals dels drets —la llibertat, la igualtat i la solidaritat— són patrimoni de tots els éssers humans.