Dualisme Ontològic i Jerarquia Eidètica
DUALISME ONTOLOGIC
món de les idees (intel·ligible, suprasensible) i món sensible (material, físic)
Postula l’existència de dos mons
D'una banda, el món excels i perenne de les idees i de l’altra, l’imperfecte i fugisser món de les coses.
El món de les idees
És el MÓN INTEL·LIGIBLE que afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic, que són les realitats d’aquest món. Els objectes que ens envolten són canviants i contingents (casa meva, l’arbre que he plantat, la tristesa pel teu comiat, la casa es pot ensorrar, l’arbre pansir-se i la tristesa desapareixer) i és que només són còpies o imitacions de la veritable realitat, que és el món intel·ligible, aquesta veritable realitat, l’essència de les coses.
El món de les coses
És el MÓN SENSIBLE, món secundari o de les aparences. Els nostres ulls físics ens permeten accedir al seu coneixement. Es basen en les idees i tan sols són objectes engendrats i mutables, que són perceptibles pels sentits i que són tots imitació d’una altra realitat superior (món intel·ligible).
Els humans ens relacionem amb el món de les idees entenent-les i amb el de les coses percebent-les.
JERARQUIA EIDÈTICA
Les idees s’ordenen segons el grau d’implicació que tenen respecte altres idees
- Unitat
- Perfecció
- Bellesa
- BÉ - IDEA SUPREMA
Unitat
Per tal que nosaltres puguem interactuar amb les idees fa falta que les puguem percebre per si mateixes, és a dir, que han de tenir uns límits i per tant implica el concepte d’unitat.
Perfecció
Per tal de poder percebre una cosa és necessari que estigui acabada i quan ho està ja la pots contemplar tal i com és.
Bellesa
Només allò que podem contemplar de forma unitària i estigui acabada es podrà considerar la seva bellesa (apreciar estèticament).
Bé
Només allò que tu puguis contemplar de forma unitària, estigui acabada i pugui aspirar a la bellesa es podrà determinar com a bé. Allò que has de valorar per sobre de tot és la Idea d’UNITAT i de PERFECCIÓ ja que en tu pots percebre una idea pels seus límits i perquè està acabada, i a partir d’aquest moment pots determinar la seva Bellesa i el seu Bé.