Dualisme ontològic: Teoria de les Idees i la Idea del Bé
L'ontologia és una branca de la filosofia que es planteja el problema de la realitat: Què existeix vertaderament? Plató defensa una ontologia dualista, és a dir, distingeix entre dos mons i separa un món ideal i immutable d'un món material.
El món sensible és el món material i físic, un món en continu devenir i canvi, en el qual les coses físiques neixen, es transformen i moren. Per tant, aquest món és la realitat natural o artificial que ens rodeja. És un món inestable i no és permanent, el qual no ens aporta res del coneixement vertader, sols pot proporcionar creences, però no totalment certes i vertaderes. Aquest món, el sensible, és el que ens transmeten els sentits, els quals ens mostren la confusió i multiplicitat que dominen la realitat natural i física. En aquest món, Plató distingeix, segons el símil de la línia, dos graus de realitat: reflexos i ombres per un costat, i objectes naturals i artificials per un altre. Per altra banda trobem el món intel·ligible, és a dir, el món que té l'autèntica i vertadera realitat. Aquest món és el món del ser, és un món de les coses estables, permanents, immutables, és a dir, de tot allò que no canvia. Per tant, un món immaterial i invisible on és accessible per la intel·ligència i no pels sentits. Aquest món és la causa final i formal del món sensible. Tot el que existeix materialment i tots aquells objectes i coses particulars, són còpies o rèpliques més o menys imperfectes de les idees que estan en aquest món, l'intel·ligible.
Plató aquests dos mons els subdivideix en dos altres mons amb un grau de realitat i perfecció distints, per tant així estableix quatre graus de la realitat o del ser.
Primerament trobem les imatges, aquest és el nivell de realitat inferior, un nivell menys autèntic i real. A aquest nivell pertanyen les ombres i els reflexes dels objectes físics, on la causa pròxima de les imatges són els objectes. Ser imatge és una realitat, per tant sóc producte de l'objecte físic com mostra l'ombra. Un altre nivell és el dels objectes físics, és a dir, el món de les coses, dels objectes del món sensible, on les imatges del nivell anterior depenen. Aquest segon nivell és més real i més autèntic perquè és imitat pel primer, on l'ombra és la unitat causada per l'objecte. Per altra banda trobem el nivell dels objectes matemàtics, aquests pertanyen al món intel·ligible, per tant són realitats immaterials i sols accessibles a través del pensament. Les matemàtiques són el nivell inferior del món intel·ligible, ja que les matemàtiques no es descobreixen, sinó que s'inventen. Per últim trobem el nivell de les idees, és a dir, el màxim nivell de la realitat. Les idees estan relacionades entre si, formant una estructura jeràrquica, en la qual la idea del bé és fonamental i la més important. La idea del bé es pot dir que és la causa de tots els mons, és la causa de tot allò que existeix. A més és com la idea suprema que il·lumina totes les demés idees, la qual sols serà alcançable per la intel·ligència.
Per tant per a Plató el món de les idees és el fonament i el principi unificador del món sensible i li dona una certa consistència al canviant món de les coses materials i visibles, és a dir, el món sensible.