El dubte metòdic i el dualisme de René Descartes
Suposem que estem adormits: El dubte metòdic
1. Veritats matemàtiques i el geni maligne
- (i) Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques.
- (ii) Tot i així, no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós.
2. Definicions de conceptes clau
«Extensió»: capacitat d’ocupar espai.
«Geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.
3. El projecte de Descartes i el dubte
- (i) El projecte de Descartes del dubte metòdic.
- (ii) Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es basen en el fet que, a vegades, aquests ens enganyen.
- (iii) L’argument del somni, i com aquest no sembla aplicar-se a les veritats més generals.
- (iv) L’argument del geni maligne.
- (v) Explicació de com Descartes resol el dubte:
- (a) Descartes arriba a una primera veritat: «jo penso, jo existeixo».
- (b) La claredat i distinció com a marques del coneixement segur.
- (c) La bondat i omnipotència de Déu com a garants del coneixement.
El dualisme: La distinció entre ment i cos
1. L'argument a favor del dualisme
- (i) Esment que aquest fragment conté un argument a favor del dualisme (que la ment i el cos són dues coses diferents).
- (ii) Descripció de l’argument següent:
- (iia) És possible concebre la ment com a distinta del cos.
- (iib) Si dues coses es poden concebre de forma distinta, aleshores podria existir l’una sense existir l’altra.
- (iic) Per tant, la ment podria existir sense que existís el cos.
- (iid) Per tant, la ment i el cos no són la mateixa entitat.
2. Conceptes de claredat i naturalesa
«De manera clara»: que no admet cap mena de dubte.
«A la meva naturalesa»: a allò que fa que jo sigui allò que soc, que jo sigui jo.
3. Explicació del dualisme cartesià
- (i) Explicar amb les pròpies paraules de l’estudiant l’argument per al dualisme que Descartes presenta en aquest mateix text.
- (ii) Això requerirà referir-se a:
- (iia) Les nocions de claredat i distinció.
- (iib) El cogito i com aquest estableix l’existència de l’ànima com a cosa pensant (res cogitans).
- (iic) El cos com a cosa extensa (res extensa).
- (iid) La idea que allò que es pot concebre com a distint és distint (l’omnipotència de Déu garanteix això).