Economia: Béns Públics, Externalitats i Polítiques Macroeconòmiques

Classificació dels Béns Segons Rivalitat i Exclusió

Segons la seva naturalesa, els béns es poden classificar en funció de dos criteris: la rivalitat en el consum i la possibilitat d'exclusió.

• Béns rivals en consum i excluïbles: Són els béns privats, com ara aliments, roba o habitatge.
• Béns rivals en consum i no excluïbles: Són els recursos comuns, com la pesca d'altura o un bosc veïnal. També es coneixen com a béns públics no purs.
• Béns no rivals en consum i excluïbles: Són els monopolis naturals, com ara les patents o la televisió per cable.
• Béns no rivals en consum i no excluïbles: Són els béns públics purs, com un far, un embassament o els bombers.

Exclusió i Rivalitat en el Consum

Excloïble: Un bé és excloïble si qui l'ofereix pot evitar que el consumeixin els consumidors paràsits.

No excloïble: Un bé és no excloïble si qui l'ofereix no pot evitar que el consumeixin els consumidors paràsits.

Rival en consum: Un bé és rival en consum si no pot ser consumit per més d'una persona al mateix temps.

No rival en consum: Un bé és no rival en consum si pot ser gaudit per més d'una persona a la vegada.

Subministrament de Béns Públics

El subministrament de béns públics per raons d'interès públic es concreta mitjançant:

• Producció pròpia.
• Adquisicions a empreses privades.
• Subvencions a empreses privades.

Consumidors Paràsits

Els consumidors paràsits distorsionen el mercat perquè aconsegueixen que els altres actuïn en benefici seu, en consumir la provisió de béns col·lectius en la producció dels quals no han contribuït.

Externalitats Negatives i Desenvolupament Sostenible

Mesures per a les externalitats negatives: L'Estat té una funció reguladora i procura un desenvolupament sostenible a través de la política mediambiental.

Les mesures són:

• Prohibir les activitats contaminants.
• Establir llindars màxims d'emissions.
• Impostos unitaris sobre la contaminació.
• Concessió de llicències de contaminació.

El desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats actuals de les persones sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves.

Redistribució de la Renda

La renda no es distribueix equitativament a causa de:

• El mercat reparteix segons la contribució a la producció i l'escassetat.
• El mercat exclou a les persones amb menys recursos.
• No hi ha igualtat d'oportunitats (la sort, l'herència i la capacitat influeixen).

L'Estat busca:

• Donar seguretat econòmica.
• Garantir un nivell de vida digne.
• Reduir la pobresa.
• Igualar les oportunitats.

Instruments d'intervenció de l'Estat:

• Impostos.
• Despesa pública i transferències.
• Funció distributiva de la renda: procés mitjançant el qual l'Estat torna a distribuir els recursos, buscant l'equitat.

Defensa de la Lliure Competència

L'Estat defensa la lliure competència a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que té les funcions següents:

• Instrucció.
• Arbitratge.
• Foment de la competència.
• Elaboració d'informes.

La defensa de la lliure competència comprèn les accions fetes per l'administració pública per a garantir el funcionament competitiu del mercat, evitant pràctiques abusives de les empreses.

Cicles Econòmics i Funció Estabilitzadora de l'Estat

Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió. Creen inestabilitat a causa de:

• En les expansions, l'economia creix massa i els preus pugen molt.
• En les recessions, es destrueix molta ocupació i la producció baixa.

L'Estat busca:

• Creixement econòmic.
• Plena ocupació.
• Equilibri pressupostari.

Instruments d'intervenció de l'Estat (funció estabilitzadora):

• Política fiscal.
• Política monetària.
• Política d'oferta.

Expansió: ++cim/auge. Recessió: --fons.

És una fallada important perquè afecta directament al nombre i les característiques dels llocs de treball d'un país i, per tant, a les famílies.

Estat del Benestar i Seguretat Social

L'Estat del benestar és un sistema d'economia mixta on l'Estat reconeix una sèrie de drets bàsics per a tota la població. Els seus pilars són:

• Salut.
• Educació.
• Pensions.

La Seguretat Social és la protecció que una societat proporciona per a garantir als ciutadans la protecció davant de situacions com la vellesa, la desocupació, la malaltia, la maternitat, etc.

El finançament per a totes aquestes prestacions és mixt, ja que prové de les cotitzacions dels qui estan treballant i, d'altra banda, dels impostos que paguem tots.

Política Macroeconòmica

La política macroeconòmica és el conjunt de mesures a través de les quals l'Estat dirigeix l'economia, i amb les quals intervé per a corregir i millorar el creixement econòmic.

Política Macroeconòmica Conjuntural

És la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia a curt termini per a aconseguir uns objectius relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus. Inclou:

• Política fiscal.
• Política monetària.
• Política exterior.
• Política de rendes.

Política Macroeconòmica Estructural

Són les mesures que afavoreixen el creixement de l'economia a llarg termini. Mesures:

• Modernització o reorganització d'un sector econòmic.
• Creació de condicions per al desenvolupament d'un territori.
• Nacionalització o privatització d'empreses.
• Reformes bàsiques.
• Planificació indicativa.

Macroeconomia i Indicadors Econòmics

La macroeconomia estudia el comportament de l'economia en conjunt, és a dir, el resultat de la interacció de famílies, empreses i sector públic.

Variables Macroeconòmiques

• Producció.
• Preus (d'anar a comprar).
• Preu del diner (tipus d'interès).
• Nivells d'ocupació.

Objectius Macroeconòmics

• PIB (creixement de la producció).
• Taxa de desocupació (ocupació).
• IPC (estabilitat de preus).
• Dèficit públic (equilibri pressupostari).
• Balança de pagaments (equilibri exterior).

Indicadors Econòmics

Els indicadors econòmics mesuren les variables macroeconòmiques i permeten:

• Quantificar numèricament el comportament dels agents econòmics.
• Comparar la situació de diverses comunitats i països.
• Orientar la política macroeconòmica.
• Analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.