Economia: Conceptes Clau i Sectors

Conceptes Econòmics Fonamentals

Jaciment: Acumulació de minerals a la superfície o a l'interior de la terra.

Artesà: Persona que es dedica a l'artesania. Produeixen als seus tallers teles, calçat, bótes, cordes, etc. L'elaboració dels productes era manual, però utilitzaven les eines pròpies del seu ofici.

Bé de producció: Productes que no es consumeixen directament, sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera per a altres indústries.

Bé de consum: Productes destinats directament al mercat i als consumidors (indústria de calçat i alimentació).

Autònom: Persones que treballen pel seu compte sense dependre/pertànyer a cap empresa.

Capital: Diners o actius financers (accions o valors) amb els quals es pot comerciar. Els intercanvis o fluxos de capital financer es duen a terme principalment als bancs i a les borses.

Sector quaternari: Conjunt d'activitats relacionades amb la tècnica i la ciència. Formen part d'aquest sector les persones que treballen en aquest àmbit; tenen una bona preparació acadèmica i salaris elevats (desenvolupament + investigació).

Balança comercial: Diferència entre els productes (mercaderies) que un país ven a l'exterior i els que compra a altres països.

• Superàvit: Exportacions > Importacions.
• Dèficit: Exportacions < Importacions.

Balança de pagaments: Registra tots els intercanvis econòmics d'un país, tant de productes (mercaderies) com de serveis (turisme, transport) o de capital financer (moviments de diners bancaris).

• Excedentària: Quan el valor dels ingressos supera el de les despeses.
• Deficitària: Quan les despeses són més grans que els ingressos.

Serveis socials: Es presten a les persones per cobrir les necessitats bàsiques com sanitat, educació i justícia.

Importació: Qualsevol bé o servei rebut d'un altre país (al nostre).

Exportació: Qualsevol bé o servei enviat a una altra part del món des del nostre país.

Unió duanera: Àrea de lliure comerç que, a més, estableix una tarifa exterior comuna.

Flux de capital: Mobilitzen grans quantitats de diners que circulen constantment per tot el món. Amb aquests diners es poden fer préstecs bancaris, inversions, etc., o comprar i vendre empreses o accions en borsa.

Flux d'informació: S'han generalitzat amb l'aparició de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) que permeten difondre de manera immediata les notícies i el coneixement arreu del món.

Matèries Primeres i Fonts d'Energia

Matèries primeres (naturals): Es troben a la natura i, després de ser transformades industrialment, es converteixen en productes utilitzables.

Tipus:

1. Origen animal: Ramaderia, caça, pesca.
2. Origen vegetal:
   • Producció agrària i forestal.
   • Boscos: Forestal i recol·lecció.
3. Origen mineral:
   • Metàl·lics: Ferro, plom, metalls preciosos.
   • No metàl·lics: Sal, sofre, urani, pedra.

Mineria: Conjunt de processos per extreure minerals (subterrani, cel obert).

Fonts d'energia: Recursos naturals que, per mitjà de la seva transformació, permeten l'obtenció d'energia per al funcionament de les indústries, transport i ús domèstic.

Tipus:

1. Tradicionals (més utilitzades):
   • Carbó: Molt energètic, contamina molt, no renovable.
   • Petroli: Molt més energètic, contamina més, no renovable.
   • Gas natural: Més energètic, contamina, no renovable. (Aquests tres són combustibles fòssils).
   • Hidràulica: Depèn de la ubicació (pantans), destrueix ecosistemes, renovable.
   • Nuclear: Molt més energètica, no renovable, gran inversió. Pot provocar catàstrofes naturals.
2. Alternatives (menys utilitzades per cost i/o falta d'investigació): Solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu, biomassa.

Activitat Industrial i Classificacions

Activitat industrial: Conjunt d'activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per al consum (elaborats) o bé productes semielaborats.

Evolució de l'activitat industrial:

1. El passat: Artesania (treball artesà i manual, associacionisme en gremis, artesà com a propietari i mestre).
2. Els inicis (segle XVIII): Fàbriques (revolució agrària - excedent i més mà d'obra, revolució industrial - tèxtil (Gran Bretanya), més productivitat industrial = menys artesania, treball repetitiu i menys sous, transformació del paisatge i laboral).
3. La indústria actual: Noves tecnologies, menys mà d'obra, més producció.

Classificació industrial:

• Tipus:
  1. Indústria de béns de producció:
     • Indústries de primera elaboració o base: Transformen les matèries primeres en semielaborats (indústria extractiva, producció d'energia, siderúrgica, fabricació de metalls, química pesant).
     • Indústries d'equip: Utilitzen com a matèria primera els productes de la indústria de base (indústria constructiva, mecànica).
  2. Indústria de béns d'ús i consum: Fusta per als mobles, alimentació, tèxtils i del vestit, indústria del cuir, calçat, marroquineria, indústries polígràfiques, química lleugera, algun tipus d'indústria mecànica.
• Classificació de l'empresa industrial: (Segons dimensió, organització i capital):
  • Petita: Societat Limitada (SL), pública.
  • Mitjana: Societat Anònima (SA), privada.
  • Gran.

Sector Terciari: Serveis

Sector terciari = Serveis:

1. Segons la formació del treballador:
   • Sector quaternari.
   • Sector terciari "normal": Professions.
   • Sector terciari banal: Top-manta, neteja, venda ambulant (poca preparació acadèmica, mal remunerada).
2. Canviant: Evoluciona amb l'estil de vida (més esperança de vida: residències; dona: guarderies; reducció de la jornada laboral i vacances).
3. Característiques: Heterogeni, activitats intangibles (no materials, servei), no emmagatzemable, a prop del consumidor, poca mecanització, mal repartides al món.
4. Classificació:
   • Serveis socials.
   • Serveis de distribució (emmagatzematge, transport, comunicacions).
   • Serveis a les empreses (investigació, publicitat, gestió).
   • Serveis al consumidor (oci, turisme, comerç).

Comerç i Blocs Comercials

Comerç: Compra i venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Elements:

• Venedor
• Comprador
• Productes
• Mercat

Tipus:

1. Interior (dins d'un país):
   • A l'engròs (majoristes): Compren grans quantitats de mercaderies i les venen a altres comerciants o empreses.
   • Al detall: Compren als majoristes i les venen al públic en petites quantitats.
2. Exterior (diferents països) - Balança comercial.

Moviments de béns i informació:

1. Fluxos comercials: Els intercanvis comercials produeixen un moviment entre venedors i compradors. Poden ser: matèries primeres, productes manufacturats o flux de capital.
2. Flux d'informació (TIC: informació).

Blocs Comercials

Característiques comunes:

• Proximitat espacial: La proximitat entre països d'un bloc facilita els intercanvis.
• Unió duanera: Lliure circulació de productes.
• Redistribució industrial: Es reparteixen pels països membres.
• Front comú: Quan augmenta el volum del mercat en un bloc, aquest adquireix més força per negociar amb altres blocs.
• Complementarietat i unió d'esforços: Tots tenen un objectiu comú i s'uneixen per aconseguir-lo.

Transport

Tipus:

1. Terrestre:
   • Ferrocarril: Ràpid, segur, econòmic i amb rigidesa de traçat.
   • Carretera: La més útil = densa xarxa.
2. Marítim: Grans distàncies a baix preu, lentitud.
3. Aeri: Grans distàncies, mercaderies lleugeres.

Funcions:

• Permet el desplaçament quotidià.
• Permet anar a llocs llunyans.
• Permet distribuir béns i serveis.

Turisme Sostenible i Comercialització

No és difícil dissenyar productes turístics o negocis justos o solidaris, amb encert, ben estructurats, estètics, atractius, i fins i tot de vegades, funcionals i innovadors. El que sovint s'oblida és una sèrie de variables clau per a l'èxit i la durabilitat (sostenibilitat):

• Formació del capital humà.
• Visió global de l'entorn.
• Accés i resposta de la demanda objectiu.
• Localització.
• Diferenciació.
• Qualitat.

És a dir, cal ser competitius per ser sostenibles. La desconfiança cap a qui vol comercialitzar els seus productes sovint és fruit del desconeixement del sector. En moltes ocasions, el negoci del turisme rural és un ajut a l'explotació agrícola, i invertir-hi com si fos un negoci més pot fer que uns ingressos addicionals es converteixin en pèrdues, especialment pel que fa a la comercialització. Qualsevol marca turística necessita un producte per al seu posicionament. Si els membres no tenen consciència de destinació, el posicionament es dificulta.