L'economia espanyola a principis del segle XX
L'intervencionisme de l'Estat
Una altra de les característiques de l'economia espanyola va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat en l'economia. Les empreses establien acords per a fixar preus. Això va comportar, a Espanya, uns preus de venda més grans que els d'altres països. La indústria siderúrgica va ser un dels sectors on es va fer més evident la restricció de la competència, com ho demostra el cas de l'empresa Altos Hornos de Vizcaya, que pràcticament va arribar a monopolitzar la producció siderúrgica espanyola.
L'intervencionisme de l'Estat es va manifestar en dues direccions:
- La concessió d'ajudes (exempcions fiscals, subsidis...) per a estimular la inversió privada.
- L'augment del proteccionisme per evitar la competència exterior.
Aquestes mesures protectores van afectar negativament l'economia espanyola, ja que van ajudar a mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l'exterior. També hi va haver efectes positius: van fomentar l'avanç tecnològic, van ajudar a l'articulació del mercat interior i van promoure l'aparició de nous sectors industrials.
El foment de les infraestructures
- La millora dels camins i de les carreteres: els quilòmetres de carreteres de l'Estat es van duplicar i van aparèixer els primers trams asfaltats.
- Els ferrocarrils van iniciar l'electrificació.
- La xarxa telegràfica va augmentar i va millorar sensiblement la qualitat de les transmissions.
- La telefonia també va créixer.
Les intervencions de l'Estat per a estimular l'expansió de l'economia van fer augmentar la despesa pública, cosa que va provocar l'agreujament del dèficit crònic de la hisenda espanyola.
L'evolució de l'economia
La recuperació econòmica
El segle XX es va iniciar amb les conseqüències del desastre del 1898, que va posar fi a l'imperi espanyol. Però els efectes van ser menors del que s'esperava. La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions i va encarir els béns importats de les antigues colònies. Tanmateix, la crisi es va superar ràpidament i els primers anys del segle hi va haver una baixa inflació, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals que van estimular la creació de nous bancs i d'empreses. A llarg termini, la crisi va ser favorable per a l'economia, ja que va obligar a una certa renovació de l'estructura productiva, que va estimular el creixement de la producció industrial i el canvi energètic (electricitat).
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una important expansió econòmica, ja que Espanya es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris. L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció, que va beneficiar la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes. Per primera vegada, la balança de pagaments espanyola va donar un saldo positiu. Les classes populars, però, van patir un empitjorament del nivell de vida a causa de la pujada del cost de la vida, cosa que va provocar vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra i de la demanda dels països bel·ligerants va acabar amb l'eufòria econòmica i va desencadenar una forta crisi (1920-1923). Moltes empreses van haver de tancar. Les classes obreres van haver de fer front a l'augment de la desocupació i el descontentament social es va expressar en vagues llargues.
Els efectes de la crisi del 1929
El 1929 es va iniciar una depressió econòmica mundial com a conseqüència del crac de la Borsa de Nova York per l'esfondrament del valor de les accions. La influència de la Gran Depressió es va deixar sentir en els sectors econòmics més dinàmics, que orientaven bona part de la seva producció al comerç exterior.
La crisi internacional va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la depreciació de la pesseta.