L'Economia Durant el Franquisme: Autarquia, Creixement i Crisi
Etapes de l'Economia Espanyola sota el Franquisme
L'economia del franquisme es caracteritza per la seva divisió en tres etapes. La primera, de 1939 a 1959, estava inspirada en una política autàrquica heretada de la ideologia feixista. Aquesta va dur el país a la ruïna. Després del Pla d'Estabilització i Liberalització, començà una fase de creixement ràpid (dècada dels 60 i primers anys 70). De 1973 a 1975, la crisi econòmica internacional va afectar de ple l'economia espanyola.
L'Autarquia (1939-1959)
El 1936, després de guanyar la guerra, Franco va imposar una política econòmica autàrquica, amb la qual pretenia que el país subsistís amb els seus propis recursos, reduint al mínim les exportacions i importacions. Espanya, però, no tenia els recursos suficients per subsistir sola. Això va fer que l'economia s'anés debilitant poc a poc, fins que el país es va quedar sense divises; la balança de pagaments estava en dèficit crònic. El país estava arruïnat; el nivell de producció d'abans de la guerra no es va aconseguir fins al 1954.
Durant aquest període, hi va haver un gran control sobre els preus, els salaris, el comerç, etc., fet que va provocar l'expansió del mercat negre d'aquells productes que estaven prohibits o eren massa cars. Malgrat això, les empreses van obtenir nombrosos beneficis. Un fet important va ser la creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI), el 1941, amb l'objectiu de fomentar la indústria i produir el màxim possible, molt sovint sense tenir en compte els costos.
El Pla d'Estabilització i Liberalització (1959)
El 1959, en veure que el país estava arruïnat, es va imposar l'anomenat Pla d'Estabilització i Liberalització. Aquest consistia bàsicament en què l'Estat deixava d'intervenir tan directament en la política econòmica del país i obria les fronteres econòmiques.
El Boom Econòmic (1959-1973)
Llavors es produí el boom econòmic i Espanya va deixar de ser un país agrícola i rural per convertir-se en un país industrial i urbà. Hi va haver una gran emigració del camp cap a les ciutats. L'economia espanyola creixia ràpidament. L'obertura econòmica va fer que nombroses empreses estrangeres invertissin aquí, a causa de la mà d'obra barata que trobaven; mentrestant, molts espanyols emigraven cap a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i Espanya es convertia en un destí important del turisme internacional. Van augmentar les inversions de les empreses privades i es va reorganitzar el mapa industrial espanyol, incorporant nous nuclis industrials com Saragossa, Vigo, Valladolid, Burgos o Huelva.
Conseqüències del Creixement
El creixement de l'economia va tenir conseqüències positives i negatives. Les conseqüències positives van ser que el nivell de vida de la població va augmentar i que la dona es va incorporar al món laboral assalariat. Les conseqüències negatives van ser:
- L'agricultura es va estancar i les zones rurals anaven quedant despoblades.
- Els equipaments socials (sanitat, educació, habitatge) tenien grans insuficiències.
- Hi havia molta especulació urbanística.
- El medi ambient s'anava degradant, sobretot a les àrees turístiques.
La Crisi Econòmica (1973-1975)
El creixement econòmic, però, va sofrir una brusca davallada dels anys 1973 a 1975. Durant aquest període, hi va haver una crisi econòmica a tota Europa a causa de la pujada dels preus del petroli. A Espanya, la interrupció de l'emigració cap a l'estranger i la reducció de les exportacions i del turisme van provocar un augment de l'atur i nombrosos tancaments d'empreses. Al final del franquisme, el país vivia una situació de forta desestabilització econòmica.