Economia i Geografia: Conceptes Clau i Sectors Productius

Globalització: Integració Econòmica Mundial

La globalització és la integració de l’economia mundial en un sol sistema econòmic dominat pel capitalisme, la qual implica la reducció i eliminació de barreres entre les fronteres nacionals per tal de facilitar el flux de béns, capitals, serveis i mà d'obra.

Factors que han afavorit la globalització

• Desenvolupament dels transports.
• Liberalització de l’economia.
• Actuació de multinacionals, bancs i organismes com el G8.

Fluxos visibles

• Productes energètics: hidrocarburs.
• Productes agrícoles.
• Productes industrials.

Fluxos invisibles

• Capital.
• Informació.

Conseqüències de la globalització

Econòmiques

• Domini econòmic sobre estats sobirans d’institucions com l’FMI, BM.
• Domini econòmic de països desenvolupats sobre subdesenvolupats.
• Deslocalització industrial.

Mediambientals

• Generació de residus.

Polítiques

• Importància de l’economia en la geopolítica.

Culturals i socials

• Aculturació.
• Transformació de les societats i economies locals.

Estructura de la Població

Població inactiva

• Menors de 16 anys.
• Jubilats.
• Feines no remunerades.
• Estudiants.
• Discapacitats.

Població activa

• Majors de 16 anys i tenen o busquen una feina remunerada.
• Ocupats.
• Aturats.

Indicadors Socioeconòmics Clau

Producte Interior Brut (PIB)

Producció total de serveis i béns d’un país durant un període de temps determinat, normalment un any.

Producte Interior Brut (PIBc) per càpita

Relació del PIB amb la quantitat d’habitants. S’obté dividint el PIB d’un país entre la quantitat d’habitants.

Ingrés Nacional Brut (INB)

Valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d’un país. Inclou inversions a l’estranger.

PIB per paritat de compra (PPC) (PPP)

Tipus d'Agricultura i Cultius

Agricultura intensiva

Cerca del màxim rendiment per unitat de terra. Monocultiu: blat, arròs. Necessitat de menys mà d’obra.

Agricultura extensiva

Rendiments baixos. Part de l’explotació en guaret. Ús de pocs fertilitzants i agroquímics.

Agricultura ecològica

Respectuosa amb el medi ambient. Sense químics. Ni pesticides ni fertilitzants. Aprofitament de recursos naturals.

Tipus de cultius

Cultius de secà

• 80,5% de superfície conreada.
• Vinya, olivera, ametllers, etc.

Cultius de regadiu

• Fruita i hortalisses.
• Importància dels cítrics (taronges), pomes, peres.

Tipus de reg

Solcs

L’aigua s’aplica en canals entre les fileres de cultius, des de la capçalera al final baixant per gravetat.

Manta

Reg per gravetat, molt poca eficiència. Terrenys anivellats amb poca pendent. Reg directe de la sèquia o riu. Arròs.

Degoteig

Molt eficient. Subministració d’aigua lentament directament a la planta.

Aspersió

S’aplica l’aigua en forma de pluja. Mulla fulles, fruits. Requereix despesa energètica.

La Ramaderia a Espanya: Sector Primari

Porcí

Sector ramader més important per nombre de bestiar i per producció econòmica.

Boví

Quart de la UE. Producció de llet i de carn.

Avícola

Sector que s’ha desenvolupat gràcies a la seva industrialització.

Oví

Professionalització del sector: abandonament de la transhumància.

Tipus d'Indústries i Característiques

Pesant

Proporciona productes que són necessaris per al desenvolupament d’altres activitats industrials. Ex: Siderúrgica, petroquímica, cimenteres, indústries de béns d'equipament.

Lleugera

Proporciona productes elaborats destinats als consumidors. Ex: Alimentació, tèxtil, electrònica, automòbil.

Construcció

Construcció d’edificis i infraestructures.

Punta o d’alta tecnologia

Indústria que incorpora tecnologies en el nivell més avançat de desenvolupament. Incorporen molts recursos d'R+D. Ex: Robòtica, informàtica, biotecnologia, ind. aeroespacial, militar.

Factors Tradicionals de Localització Industrial

• Disponibilitat de recursos / matèries primeres.
• Disponibilitat de mà d’obra: ha d’estar a prop de nuclis habitats.
• Accés als mercats: indústria ben comunicada per eixos viaris (accessibilitat a xarxes de transport com carreteres, ferrocarrils…).
• Factors socioeconòmics: grau d’instrucció (mà d’obra qualificada), nivell socioeconòmic.

Transformació Econòmica Mundial i Deslocalització

Revolució tecnològica

Augment de producció a costos baixos (gràcies a la tecnologia).

Dinamisme industrial dels països emergents (Àsia)

Especialització en microxips.

Increment dels processos d’obertura, liberalització i desregulació dels mercats

Globalització (reducció de barreres comercials comporta una major competència entre empreses i una integració més estreta de les economies mundials).

Millora de les xarxes de transport i comunicacions

Grans Concentracions Industrials Mundials

• Estats Units.
• Japó.
• Sud-est asiàtic.
• Unió Europea.

Banana Blava

Fa referència a la gran concentració urbanística, industrial i de capital a Europa. Destaca l'activitat industrial de: regió central del Regne Unit, nord-oest i sud-est de França, nord d’Itàlia, Alemanya, Bèlgica.

Sectors Industrials Clau a Catalunya

1. Metal·lúrgia.
2. Químic.
3. Alimentació, begudes i tabac.

Tendències del sector industrial català

• Deslocalització selectiva d’algunes indústries cap a països perifèrics.
• Obertura als mercats europeus i mundials.
• Presència creixent de les empreses multinacionals, que facturen gairebé un 50% de la producció catalana.

Característiques del Sector Industrial Català

• Diversificació estructural: Amb dos grans subsectors dominants, el de material de transport i el químic, juntament amb altres sectors com l'alimentari, la maquinària, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics.
• Predominància de la indústria transformadora: Destaca la transformació de matèries primeres per a la producció d'indústries de consum, amb una menor presència de les indústries energètiques i extractives.
• Predominància de Pimes: Més del 80% de les empreses són petites i mitjanes, tot i que una part significativa de la producció prové de companyies més grans.
• Productivitat relativament baixa: Malgrat superar la mitjana estatal, encara es troba per sota dels estàndards de la Unió Europea.
• Baixa inversió en recerca, desenvolupament i formació de treballadors.
• Concentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona, on el 70% de les empreses estan localitzades.

Els Polígons Industrials: Concepte i Tipus

Els polígons industrials són àrees especialitzades on es concentren empreses i indústries segons una planificació urbanística prèvia. Es localitzen en punts del territori que ofereixen avantatges com disponibilitat d'espai a preus raonables, bones comunicacions, accessibilitat a xarxes de distribució i proximitat a centres de serveis. Aquests polígons permeten optimitzar infraestructures i compartir serveis comuns i espais adaptats a les necessitats de la indústria.

Tipus de polígons

• Especialitzats en transformació de matèries primeres.
• Semiindustrials que també inclouen recerca i desenvolupament.
• Logístics dedicats a la logística de productes.

Tendència actual

La tendència actual és cap als polígons mixtos, que agrupen empreses diverses i ofereixen una àmplia gamma d'activitats i serveis associats.

Característiques de la Indústria Espanyola

• Increment de les empreses petites i mitjanes degut a la subcontractació (especialització del treball).
• Concentració del volum de negocis i del poder de decisió entre les grans empreses.
• Important implantació de multinacionals (en sectors alimentari, químic i informàtic).

Debilitats de la Indústria Espanyola

• Escassa inversió en R+D (ni la meitat del que inverteixen la resta de països de la UE, 1’39% del PIB 2010).
• Escassetat d’indústries d’alta tecnologia.
• Baixa productivitat dins la UE.

Conseqüències del Turisme

• Estacionalitat.
• Impacte ambiental.
• Gestió de residus.
• Abastament d’aigua.
• Temporalitat.
• Superpoblació.

Factors de la Densitat de Xarxes de Transport

• Nivell de desenvolupament econòmic.
• Densitat d’assentaments humans (quantitat de persones a un territori).
• Condicionants físics d’un territori (relleu, clima).

Funcions de les Xarxes de Transport i Comunicacions

• Satisfer necessitats o desig de desplaçament de persones (canalització dels fluxos de persones).
• Satisfer necessitats econòmiques (transport de mercaderies).
• Contribuir a la integració dels diferents grups socials.
• Enllaçar els sistemes urbans d’un territori.

Especialització dels Transports Moderns

• Transport per carretera: curta distància per a passatgers i mercaderies.
• Transport per ferrocarril: a mitja distància per moure mercaderies i en distàncies curtes (dins ciutats) i mitjanes per moure persones.
• Transport en vaixell: té el màxim avantatge en desplaçament de mercaderies; pot moure grans quantitats amb un cost molt inferior que la resta de sistemes, i és molt competitiu en llarga distància.
• Transport aeri: important en tràfic de passatgers a llarga distància.