Economia i Societat a Espanya (1870-1930): Crisi, Classes i Moviment Obrer
Economia i Societat a partir de 1870 i la II República
La Crisi Agrària i la Diversificació (1870)
- Des de 1870, forta crisi al camp espanyol.
- Diversificació agrària: introducció de cítrics, farratge i arbres fruiters.
- La vinya espanyola va morir, substituïda per ceps de Califòrnia.
Transformació Industrial i Política Econòmica
Canvi energètic: transició del carbó al petroli i l'electricitat.
Mesures de Proteccionisme Econòmic
- Aplicació de tarifes aranzelàries.
- Lleis per afavorir la inversió de capital.
- Reducció d'impostos.
- L'Estat compra productes d'empreses.
- Assegurament del benefici de la inversió d'empreses espanyoles.
Conseqüències del Proteccionisme
- Positives: Noves empreses, més infraestructures, articulació del mercat interior espanyol.
- Negatives: Amb el proteccionisme, la productivitat baixa, pugen els preus i els productes espanyols no són competitius.
Demografia i Transició Demogràfica (1870-1930)
Augment de població a partir de 1870, amb un increment de 5 milions de persones entre 1900 i 1930. Caracteritzat per una menor mortalitat i una alta natalitat.
Transició Demogràfica Espanyola (Característiques)
- Mortalitat infantil reduïda en un 50%.
- L'esperança de vida arriba als 50 anys.
- Millora de l'alimentació i de les condicions higièniques.
- Més urbanització, planificació familiar i més població al Llevant que a Castella.
Transició Demogràfica a Catalunya
La transició es produeix 30 anys abans que a Castella, amb més immigrants, planificació familiar, més urbanització i menor natalitat.
Moviments Migratoris
Les tres grans àrees urbanes receptores són: Catalunya, Astúries i Euskadi.
- Primera Etapa (1919 - Primera Guerra Mundial)
- Migració cap a àrees industrials d'Espanya i Argentina.
- Segona Etapa (Guerra Civil - Segona Guerra Mundial)
- Migració cap a les grans ciutats.
Estructura Social de l'Espanya de la Restauració
La Classe Alta
- Alta Noblesa: Ducs i terratinents amb grans propietats agrícoles (Manxa, Extremadura, Andalusia). Obtenien beneficis de les rendes.
- Burgesia: Sorgida de la industrialització, propietària de terres i compradora de deute públic.
- Burgesia de Madrid: Inversió a la Borsa de Madrid.
- Burgesia Basca (Euskadi): Siderúrgia i banca.
- Burgesia Catalana: Tèxtil, activitat mercantil, arrendaments, indians. Basada en l'estalvi, la puntualitat i el caràcter endogàmic.
La Classe Mitjana
Classe urbana, representava aproximadament el 5% de la població espanyola (més nombrosa a Catalunya): botiguers, metges, advocats, funcionaris.
La Classe Baixa
Pagesia (60% de la població activa)
- Castella (CAS)
- Grans extensions (+250 Ha) a Manxa, Extremadura i Andalusia. 35% jornalers, 7% arrendataris.
- Llevant (LLEV)
- Petites i Mitjanes Empreses (PIMES) agràries. Els arrendataris heretaven les terres i amb el temps esdevenien propietaris.
Tipus de Contractes d'Arrendament
- Contracte de Masoveria: El pagès rebia cases i terres per treballar, pagava el delme i havia de servir els propietaris. Els masovers es convertien en pseudopropietaris.
- Contracte de Parcela: Durava 4-10 anys, renovable, amb pagament del delme.
- Contracte de Rabassa Morta: Durava fins que moria la vinya.
Obrers Industrials (Concentrats a Catalunya)
- A mitjans del segle XIX, més de 100.000 obrers (50.000 a Barcelona).
- Des de 1850, sense legislació laboral.
- 15% eren nens de 8-10 anys.
- Protestes des de 1830 (obrers cremen màquines).
- Condicions laborals: No hi havia dret de vaga, ni protecció per malaltia o mort. Jornades de 12-14 hores. Sous molt baixos.
El Moviment Obrer i Sindicalisme
- Primers Sindicats (Dècada de 1840): Societat de Teixidors i Associació de Teixidors Mútua de Barcelona.
- Vagues Clau: La vaga de 1854 a Barcelona i la de 1855 a Catalunya originen la vaga general a Espanya (reprimida amb violència).
- Fins al 1868, el moviment obrer va ser durament reprimit.