Economia i Societat Medieval: Ciutats, Gremis i Conflictes

Ciències socials3,71 KB

Expansió Agrària Medieval

Les grans invasions i la disminució de les guerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura.

Tècniques i Instruments

  • Noves tècniques de conreu: rotació triennal.
  • Nous instruments agrícoles: arada normanda.
  • Ús del cavall.
  • Utilització de molins.

L’augment de la població agrícola va fomentar l’emigració de pagesos cap a les ciutats.

Les Ciutats Medievals

Les ciutats se situaven sobre un territori que pogués proveir les necessitats més importants.

Característiques Urbanes

  • Completament envoltades per muralles.
  • L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular.
  • Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis.
  • La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges.
  • Les cases s’agrupaven per barris.
  • Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar.

Els Gremis d'Artesans

Els artesans s’organitzaven en gremis per oficis.

Objectius dels Gremis

  • Protegir-se de la competència dels artesans d’altres llocs.
  • Supervisar la producció.

El Comerç Medieval

L’augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de les mercaderies.

Rutes Terrestres

  • Van aparèixer noves rutes terrestres entre ciutats.
  • Les ciutats van triar un dia especial per fer mercat i van decretar lleis que protegien els mercaders.
  • Es van crear les fires, mercats extraordinaris.

Rutes Marítimes

  • El comerç marítim va adquirir molta importància.
  • Els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids.
  • La primera gran ruta unia el Mediterrani occidental amb l’oriental.
  • Una segona ruta era la de l’Atlàntic i el Bàltic.

La Burgesia i el Govern Local

Origen i Rol de la Burgesia

La burgesia era un grup de treballadors que es dedicaven al comerç i a l’artesania.

Organització del Govern Urbà

  • Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern.
  • Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven de les finances, l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde.

Relació amb la Monarquia

Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per defensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals.

Conflictes i Problemes Medievals

La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

El conflicte més important va ser la Guerra dels Cent Anys.

  • Va enfrontar França i Anglaterra entre 1337 i 1453.
  • Causa: Conflicte successori de la corona francesa i pretensió del rei anglès de ser rei de França.

Problemes del Papat

Querella de les Investidures (1075-1122)

  • Va ser un conflicte entre els emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic i el Papat per veure qui tenia més poder en la designació dels bisbes.
  • El Concordat de Worms (1122) va resoldre parcialment el conflicte; l’Església va mantenir el dret a investir els bisbes encara que en presència de l’emperador.

El Cisma d'Occident (1378)

  • S’anomena així la divisió viscuda al si de l’Església catòlica com a conseqüència de la rivalitat entre candidats a ocupar el títol de Papa.
  • Així, en 1378, es va dividir la cristiandat durant gairebé quaranta anys, amb un papa a Roma i un altre a Avinyó.

Descarregar

PDF Word HTML