L'Edat Moderna: Canvis, Descobriments i Reis Catòlics

Definició de l'Edat Moderna

L’Edat Moderna comprèn des de la presa de Constantinoble pels turcs el 1453 o des del descobriment d’Amèrica el 1492 fins a la Revolució Francesa el 1789.

Es tracta d'una època en què podem distingir grans canvis que posen les bases de l’Edat Contemporània, però també observem permanències de l’època anterior.

Característiques Generals: Canvis i Permanències

Permanències (Elements de l'Edat Mitjana)

• POLÍTICA: La monarquia continua sent la forma de govern predominant.
• ECONOMIA: L'agricultura es manté com a principal font de riquesa.
• SOCIETAT: Persisteix la societat estamental.
• CULTURA: La religió conserva una gran importància en la vida quotidiana i cultural.

Canvis (Elements Nous)

• POLÍTICA: Es passa d'una monarquia feudal (amb un rei dèbil) a una monarquia autoritària (amb un rei fort al qual se subordina la noblesa).
• ECONOMIA: Es produeix un desenvolupament notable de l’artesania i el comerç.
• SOCIETAT: La burgesia creix i guanya pes social i econòmic al llarg de l'etapa.
• CULTURA: Un nou moviment intel·lectual, l’Humanisme, introdueix l’antropocentrisme (l’ésser humà és el centre del món), abandonant progressivament el teocentrisme medieval (Déu és el centre del món). Això posa les bases per al desenvolupament de la ciència moderna.

El Món Conegut i els Descobriments Geogràfics

El Món Conegut pels Europeus al Segle XV

A la primeria del segle XV, el món que coneixien els europeus es limitava a:

• Els territoris que banyava el Mediterrani i el mar Negre.
• L'existència de l'Índia, la Xina i el Japó (gràcies a viatgers com Marco Polo), d'on portaven seda, espècies i altres productes exòtics.

Les Causes dels Descobriments

A partir del segle XV, els europeus van dur a terme exploracions marítimes que permeteren descobrir altres terres. Les causes principals van ser:

• La necessitat de noves rutes per comerciar amb l’Orient, ja que la presa de Constantinoble pels turcs (1453) va interrompre les rutes comercials tradicionals entre Europa i l'Extrem Orient.
• Els avenços tècnics que milloraren la navegació:
  • Desenvolupament dels portolans (mapes detallats de les costes pensats per a la navegació).
  • Millora i ús generalitzat d'instruments per orientar-se: brúixola, astrolabi i quadrant.
  • Aparició d'un nou tipus de vaixell: la caravel·la, més veloç, maniobrable i amb més capacitat de càrrega, ideal per a viatges llargs.

Les Exploracions Portugueses

Al segle XV, Portugal va buscar una nova ruta cap a l’Índia vorejant Àfrica. En aquest procés:

• Van descobrir les illes de Madeira i Açores.
• Bartolomeu Dias va doblar el cap de Bona Esperança a l’extrem sud d’Àfrica (1488).
• Vasco da Gama arribà finalment a l’Índia (1498), obrint així una nova ruta marítima entre Europa i Àsia.
• Els portuguesos van fundar factories (establiments comercials fortificats) al llarg de tota la ruta per abastir les naus i controlar el comerç, fundant un gran imperi comercial a Àfrica i Àsia.

Les Exploracions Castellanes

Els castellans, impulsats per la Corona, decidiren navegar cap a l’oest, creuant l’Atlàntic, amb la idea de circumval·lar la Terra per arribar a Àsia.

El Descobriment d’Amèrica

• Cristòfor Colom, convençut que la Terra era rodona (tot i que molts encara pensaven que era plana), pretenia arribar a Àsia travessant l’oceà Atlàntic.
• Els Reis Catòlics van finançar el seu projecte. Tres naus (la Pinta, la Niña i la Santa María) van partir del port de Palos de la Frontera el 3 d’agost de 1492.
• El 12 d’octubre de 1492 l'expedició va arribar a l’illa de Guanahaní (batejada com a San Salvador), encara que Colom va creure erròniament que havia arribat a Cipango (Japó) o a les Índies Orientals.
• Colom va fer tres viatges més per explorar i assegurar el domini castellà d’aquells territoris, morint convençut que havia arribat a Àsia.
• Va ser Amerigo Vespucci qui, cap al 1502, va determinar que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que rebria el nom d'Amèrica en honor seu.

Primera Volta al Món

• El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão Magalhães (Ferran de Magallanes) i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano amb l'objectiu d'arribar a les illes de les Espècies (Molucques) navegant cap a l'oest i, finalment, aconseguir fer la volta al món.
• El 1520 trobaren l’estret que uneix l’Atlàntic i el Pacífic (avui conegut com a estret de Magallanes).
• A les Filipines, Magalhães morí en un combat amb els nadius.
• Elcano prengué el comandament de l'expedició i aconseguí completar la primera volta al món, tornant a Espanya el 1522.
• Curiositat: Van partir 5 naus i 234 homes; van tornar només 1 nau (la Victoria) i 18 homes supervivents.

El Repartiment del Món

Gràcies als descobriments, Portugal i Castella (Espanya) crearen dos grans imperis ultramarins.

Per evitar conflictes entre ambdues potències, es va signar el TRACTAT DE TORDESILLAS (1494). Aquest tractat repartia les àrees d'exploració i conquesta exclusives per a cadascun:

• A Portugal li corresponien les terres d’Àfrica i Àsia, així com el Brasil (totes les terres situades a l’est d'un meridià imaginari situat a 370 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd).
• A Castella li corresponia la majoria de les terres d’Amèrica (situades a l'oest del meridià esmentat) i, posteriorment, les illes Filipines.

Conseqüències dels Descobriments Geogràfics

• Començament de l’hegemonia europea sobre la resta del món. Els països europeus ampliaren els seus dominis polítics i econòmics per altres continents, explotant les seves riqueses i establint xarxes comercials globals.
• Notable avanç de les ciències:
  • Coneixement més exacte de les terres i oceans que formen el nostre planeta (geografia, cartografia).
  • Troballa i estudi de nombroses espècies vegetals i animals noves (botànica, zoologia).

Els Canvis Econòmics i Socials

El Creixement Demogràfic

• A partir del segle XV, s'observa un creixement sostingut de la població europea.
• Aquest creixement (diferència entre nascuts i morts) es degué a:
  • Una natalitat que continuava sent alta.
  • Una mortalitat que, tot i ser també alta (especialment la infantil), va disminuir lleugerament respecte a l'època anterior gràcies a:
    • Una certa millora de l’alimentació.
    • Epidèmies menys virulentes que la Pesta Negra del segle XIV.
• Per tant, la població europea va créixer i va recuperar, i fins i tot superar, el nivell que tenia abans de la crisi del segle XIV.

El Creixement Econòmic

• Els segles XV i XVI van ser una fase de prosperitat econòmica a Europa, gràcies a:
  • El creixement de la població, que va augmentar la demanda de productes agrícoles i artesans.
  • L'augment del comerç amb les terres descobertes recentment, que oferien matèries primeres (metalls preciosos, productes agrícoles nous) i demandaven productes manufacturats europeus.
• Per facilitar les transaccions comercials i finançar les empreses, apareixen o es desenvolupen:
  • Nous mitjans de pagament (com el xec i les cartes de pagament).
  • Noves formes d’obtenir el capital necessari: les companyies comercials (associacions de comerciants per compartir riscos i beneficis) i la sol·licitud de crèdits als bancs, que van guanyar importància.
• Les regions més pròsperes van ser Flandes i el nord d’Itàlia, on es situaven ciutats amb gran concentració de producció artesanal i importants ports des dels quals es comerciava. Les ciutats més dinàmiques van ser:
  • Venècia i Florència a Itàlia.
  • Anvers a Flandes (principal centre financer del segle XVI).
  • Les ciutats de la Hansa (lliga comercial de ciutats del nord d'Europa).
  • Altres ports atlàntics com Lisboa, Sevilla i Londres, que van créixer gràcies al comerç colonial.

La Transformació Social

La societat continuava sent estamental, com en l’Edat Mitjana, però hi hagué canvis importants:

• Estaments Privilegiats: La noblesa i el clergat.
  • Mantenien els seus privilegis: no pagaven impostos directes, ocupaven els càrrecs més importants en l’administració, l’exèrcit i l’Església, i posseïen la major part de les terres.
  • El seu poder polític individual va disminuir davant la monarquia autoritària, però van mantenir la seva preeminència social i econòmica. El seu nombre, especialment el de la baixa noblesa, va augmentar en alguns països.
• Estament No Privilegiat (Tercer Estat):
  • La Burgesia va adquirir molta més importància econòmica i social. Estava formada per rics comerciants, banquers, grans artesans i funcionaris. Alguns van acumular grans fortunes, van enllaçar matrimonialment amb famílies nobles i van prestar diners als reis, assolint així un poder considerable.
  • Els Camperols continuaven sent el grup més nombrós. La majoria seguien sent pobres, però a l’Europa occidental van deixar de ser serfs (subjectes a la terra i al senyor) i es van convertir majoritàriament en persones lliures, tot i que sovint havien de pagar rendes als senyors.

El Naixement de l’Estat Modern

Les Monarquies Autoritàries (Segle XV)

La monarquia autoritària és la forma de govern que sorgeix a Europa al segle XV, caracteritzada per l’enfortiment del poder del rei i la subordinació sota la seva autoritat de la noblesa, l’Església i les ciutats.

Els reis europeus van reforçar el seu poder amb diversos mitjans:

• Van crear una administració i una burocràcia reial centralitzada i professional per gestionar el regne de manera més eficient.
• Van enfortir el seu exèrcit, fent-lo permanent i pagat pel rei (sovint amb mercenaris), en lloc de dependre exclusivament de les lleves feudals.
• Van augmentar els impostos per finançar l'administració, l'exèrcit i la cort.
• Van crear una xarxa diplomàtica permanent per mantenir relacions amb altres estats i defensar els seus interessos.
• A més, van sotmetre progressivament a la seva autoritat els poders que abans limitaven el seu poder: la noblesa feudal, l'Església, les ciutats autònomes i els parlaments o corts medievals.

Els Grans Regnes

A partir del segle XV, es van consolidar grans potències monàrquiques a Europa, sovint gràcies a aliances matrimonials o conquestes militars:

• França: Després de la Guerra dels Cent Anys, els reis de la dinastia Valois van unificar el territori i es consolidaren en el poder. Francesc I (1515-1547) va ser un dels monarques més importants d'aquesta etapa.
• Anglaterra: La Guerra de les Dues Roses (conflicte civil entre dues famílies nobles, els Lancaster i els York) va debilitar la noblesa i va possibilitar l’enfortiment dels monarques de la dinastia Tudor, entre els quals destaca Enric VIII (1509-1547).
• Espanya: Els Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó) van unificar dinàsticament els principals regnes ibèrics (Castella i Aragó) i van conquerir els restants (Granada, Navarra), excepte Portugal.
• Rússia: Ivan III el Gran (1462-1505) va unificar gran part del territori rus sota el domini de Moscou i va establir les bases de l'estat rus modern, adoptant el títol de Tsar.

Els Reis Catòlics: Una Monarquia Autoritària a Espanya

Al segle XV, la península Ibèrica estava dividida en cinc grans territoris polítics:

• La Corona de Castella
• La Corona d’Aragó
• El Regne de Navarra
• El Regne de Portugal
• El Regne islàmic de Granada

Antecedents: La Corona d’Aragó i Castella al Segle XV

• Corona d’Aragó: Mort sense descendència Martí I l'Humà el 1410, s’acordà pel Compromís de Casp (1412) nomenar rei Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana Trastàmara. El seu nét seria Ferran II.
• Corona de Castella: Marcada per revoltes nobiliàries i la debilitat del poder reial. A la mort del rei Enric IV el 1474, esclatà una guerra civil per la successió entre els partidaris de la seva filla Joana (coneguda com la Beltraneja) i els de la seva germanastra Isabel.
• Isabel es proclamà reina de Castella el 1474, però hagué d'enfrontar-se a la guerra civil (1475-1479) contra els partidaris de Joana (recolzats per Portugal) per ser reconeguda finalment com a reina.

La Unió Dinàstica

• L’any 1469 s'havien casat Ferran, fill del rei d’Aragó (Joan II), i Isabel, germanastra del rei de Castella (Enric IV).
• Quan, anys més tard, Isabel esdevingué reina de Castella (1474/1479) i Ferran rei d'Aragó (1479), es produí una unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó.
• Aquesta unió d’ambdues corones fou només personal i dinàstica. Els Reis Catòlics governaven conjuntament els seus territoris, però cada regne mantingué les seves pròpies lleis, institucions, moneda i fronteres.

La Política Interior: Reforçament del Poder Reial

Per reforçar el seu poder i modernitzar els seus regnes, els Reis Catòlics van implementar diverses mesures:

• Per pacificar els regnes i garantir l'ordre públic, crearen la Santa Hermandad a Castella (1476), un cos policial i judicial per lluitar contra els malfactors i els abusos de la noblesa.
• Reforçaren la justícia reial amb la reorganització de les audiències i la Chancillería (màxim organisme judicial a Castella).
• Reforçaren la Hisenda reial amb nous impostos i una gestió més eficaç.
• Crearen un exèrcit professional i permanent, dependent directament de la monarquia.
• Per controlar les ciutats i viles de Castella, nomenaren els corregidors, funcionaris reials encarregats d’imposar l’autoritat dels reis als municipis.
• Per sotmetre la noblesa, limitaren el seu poder polític, els arrabassaren alguns privilegis que reis anteriors els havien atorgat i els van atreure a la cort, tot i que van consolidar el seu poder econòmic i social (lleis del Mayorazgo a Castella).

L’Expansió Territorial

Els Reis Catòlics van ampliar significativament els territoris sota el seu domini:

• 1492: Conquesta del Regne de Granada, últim reducte musulmà a la península, que s'incorporà a la Corona de Castella.
• 1512: Conquesta i incorporació del Regne de Navarra a la Corona de Castella (tot i que mantenint les seves institucions pròpies).
• A Itàlia: Després de guerres amb França, s’incorporà definitivament el Regne de Nàpols a la Corona d’Aragó (1504).
• Places al nord d'Àfrica: Conquesta de Melilla (1497) i Orà (1509), entre d'altres, per assegurar les costes i controlar la pirateria.
• Atlàntic: Culminació de la conquesta de les Illes Canàries (1496) i inici de la conquesta i colonització d’Amèrica (a partir de 1492), ambdues incorporades a Castella.

Aliances Matrimonials dels Reis Catòlics

Els Reis Catòlics van utilitzar els matrimonis dels seus fills com una eina diplomàtica clau per establir aliances amb altres potències europees i aïllar el seu principal rival, França:

• Amb Portugal: Les seves filles Isabel i Maria es casaren successivament amb reis de Portugal, buscant la unió futura dels regnes ibèrics.
• Amb el Sacre Imperi Romanogermànic (Casa d'Àustria/Habsburg): El príncep Joan (hereu) i la infanta Joana es casaren respectivament amb Margarida i Felip, fills de l'emperador Maximilià I d’Àustria. Aquesta aliança seria fonamental per al futur Imperi de Carles V.
• Amb Anglaterra: La infanta Caterina es casà primer amb l'hereu al tron anglès i després amb el rei Enric VIII.

La Unitat Religiosa

Els Reis Catòlics consideraven la unitat religiosa fonamental per a la cohesió dels seus regnes i van actuar decididament per aconseguir-la:

• El 1478 van obtenir permís papal per fundar el Tribunal de la Inquisició (o Sant Ofici) a Castella, per perseguir els falsos conversos i altres heretges. Posteriorment, es va estendre a Aragó, sent l'única institució amb jurisdicció sobre ambdues corones.
• El 1492 van decretar l’expulsió dels jueus que no acceptessin convertir-se al cristianisme. Els que es van convertir s’anomenaren conversos o cristians nous, però sovint van ser sospitosos de mantenir la seva antiga fe i van patir una dura persecució per part de la Inquisició. L'expulsió va tenir greus conseqüències demogràfiques i econòmiques.
• Després de la conquesta de Granada, inicialment es va garantir als musulmans (mudèjars) el dret a mantenir la seva religió, però aviat es va augmentar la pressió per a la seva conversió. El 1502 a Castella (i posteriorment a Aragó) es va decretar la conversió forçosa o l'expulsió dels musulmans. Els musulmans que es van convertir forçosament es van anomenar moriscos.