Educació i Benestar: Reptes de Futur

Mòdul 4. Societat i Educació en l'Actualitat amb Perspectiva de Futur

L'Educació, la Societat del Benestar i l'Estat de Benestar

L'educació s'ha convertit en un producte de consum de la societat del benestar que demana als estats de benestar que cobreixin la seva demanda, sigui de tipus privat, de tipus públic i/o estatal. Apareix a les societats desenvolupades com un signe de benestar, però no totes les capes de la població se'n poden beneficiar de la mateixa manera, i continua sent font de desigualtat i de pugna política.

Ens trobem a l'era del consum on els productes es creen segons les possibilitats de consum, i els infants i els joves no en són una excepció. Formen part de l'oferta i la demanda com a objecte mercantil, encara que no en la mateixa dimensió que un producte no humà. Estem, per tant, a mercè de les especulacions del capitalisme, entre el sistema mundial, la globalització i la pèrdua d'identitats socials i culturals, atès que es pretén estandarditzar els productes i així abastar més àrea de consum, sigui econòmica o cultural.

Els lligams amb la natura, les implicacions amb el medi, la participació comunicativa, l'humanisme crític, l'interculturalisme, la identitat cultural, la solidaritat cooperativa, són elements alternatius que es contraposen a les contradiccions que ofereix la societat actual. La qüestió és que el sistema de poder i l'estructura social es reciclin i superin els conflictes d'una manera menys violenta, encara que, des d'una òptica crítica, el futur ens planteja molts interrogants.

L'anomenada crisi de la societat actual es planteja a tots els àmbits, tant des del punt de vista global (macrosociològicament), com des del punt de vista del més concret (microsociològicament): cultura, societat, economia, des d'un punt de vista global i les institucions, església, família, escola, estat, des del més concret. Des del punt de vista estrictament cultural, valors, costums, formes de vida, tradicions, ens fan pensar en una sortida cap endavant en la qual el redreçament cultural vingui per la superació de la pròpia identitat col·lectiva i individual i no tan sols pel dirigisme cultural vigent.

Societat i Educació amb Perspectiva de Futur

La crisi de l'escola pel que fa a la conquesta macrosociològica corre paral·lela a la crisi de l'estat del benestar que Jaume Carbonell anomena escenaris de futur a la Comunitat Europea:

• Dificultats per assolir els costos creixents de l'escola de masses.
• La fal·làcia de les polítiques d'igualtats d'oportunitats.
• La davallada del creixement demogràfic.
• La crisi de confiança en l'escola de masses actual.
• L'impacte de les noves tecnologies, que provocarà canvis en les concepcions d'ensenyament i aprenentatge.
• La transició a la vida activa i laboral amb la necessitat d'impulsar una formació bàsica polivalent i versàtil.
• Internacionalisme educacional.
• Augment de l'educació no formal i de la cultura de l'oci.
• El malestar docent a causa de la degradació de l'estatus del professorat.
• Creixent control, centralització i burocratització dels sistemes educatius.

Malgrat les polítiques aparentment igualitàries en el camp de l'educació, aquesta no acaba d'estar a l'altura de les seves possibilitats i, de fet, actua com a canalitzadora de les desigualtats socials. Els poders públics pretenen plantejar uns pressupostos més realistes per afrontar les despeses del sistema escolar i així resoldre els problemes des dels sistemes paral·lels de formació a través de subvencions a les iniciatives privades, o fons que haurien de dirigir-se a altres indrets més desequilibrats econòmicament, socialment i educativament parlant, com el Tercer Món, però sense exigir contrapartides colonitzadores o transculturadores. O bé racionalitzar les despeses d'una altra manera.