Educació per a la ciutadania: la LOE i el rol docent
La LOE (2006) materialitza aquestes idees, situant l'educació per a la ciutadania en un lloc molt destacat del conjunt d'activitats educatives i en la introducció de nous continguts referits a aquesta educació, que s'impartirà en alguns cursos de primària, secundària i batxillerat.
La finalitat de l'educació per a la ciutadania i els drets humans consisteix a oferir a tots els estudiants un espai de reflexió, anàlisi i estudi sobre les característiques fonamentals i el funcionament d'un règim democràtic, els principis i drets establerts en la Constitució espanyola, els tractats i les declaracions universals dels drets humans, i els valors comuns que constitueixen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.
Categoria social, suposa reconèixer que compartim una mateixa posició en l'estructura social. Hi ha una doble perspectiva: el funcionalisme planteja la perspectiva professional o l'estudi de l'ensenyament com a professió, una ocupació que compleix una sèrie de requisits de formació, organització i exercici pràctic; el neomarxisme analitza el procés laboral del professorat i el seu lloc en l'estructura de classes de la societat, arribant a una doble conclusió: està en procés de proletarització i se li assigna el rol d'intel·lectuals amb un paper important en la transformació social.
Status social: l'ensenyament és una ocupació de classe mitjana, que ofereix la mobilitat social ascendent als qui procedeixen de mitjans familiars de classes obreres o populars. L'ensenyament apareix com una de les vies més importants d'ingrés a la classe mitjana, en major grau per als homes que per a les dones, que solen procedir d'una posició social més alta; per a les dones és més una mena de mecanisme d'assentament de la seva origen social. Hi ha factors facilitadors que actuen de manera decisiva a l'hora de captar el futur personal docent: contracte amb guany jove, compatibilitat de temps, beneficis materials, ingressos, prestigi i seguretat.
Agent educatiu: el professor constitueix un component essencial del sistema educatiu, del qual sorgeix i on es configura com el seu agent més estable, per la seva permanència al llarg de tota la vida: la carrera docent. Però la seva importància no és només temporal, a més de la seva estabilitat, l'exercici professional representa un paper protagonista, tant en l'organització escolar com en la relació educativa.