L'educació social: origen, funcions i treball en equip
Segons l'article de l'Alfons Martinell, hem de tenir present que l'atenció a les persones amb discapacitats no és un aspecte actual, sinó que en podem trobar des de fa molts anys. La mateixa societat va creure oportú institucionalitzar la professió d'educació social.
Elements configuradors de la figura de l'educador social
Tal com defensa Martinell (1995), podem trobar quatre elements configuradors per tal de crear la necessitat de la figura de l'educador social.
En primer lloc, la importància de crear una escolarització diferent per a aquelles persones que no podien seguir l'educació normalitzada a causa de diferents deficiències.
Seguidament, s'observa la necessitat de conscienciar la societat de les diferències que podem trobar dins aquesta. D'aquesta manera, cal treballar la sensibilització per les problemàtiques socials de marginació que existeixen.
En tercer lloc, el fet d'evolucionar políticament cap a un nivell més europeu i la creació d'uns drets humans, una constitució i estatuts comporta actuar sobre els poders executiu, legislatiu i judicial i fomentar programes d'actuació dirigits a la població més vulnerable.
Per acabar, el fet de crear administracions democràtiques va permetre l'execució de polítiques socials.
A més, Martinell esmenta: «Per tant, la constitució d'una professió és una successió d'esdeveniments, com a resultat d'un encàrrec social. L'encàrrec social es va constituint, a poc a poc, en els períodes de la dictadura a causa de les greus mancances de drets constitucionals democràtics i a la seva visió de problemes socials».
L'origen de la professió
En un principi, la feina d'un educador social no era considerada com a professió, ja que en els inicis de les seves accions es responia a una sèrie d'encàrrecs socials creixents i no es va donar importància a la formació professional d'aquest àmbit. La gent que feia d'educador ho feia voluntàriament per vocació. Després de veure que calia formar als educadors, era necessari que aquests rebessin una formació professional per oferir-los els coneixements adients i donar-los el reconeixement professional.
La relació entre l'educador social i altres professions de l'àmbit social
Pel que fa a la relació entre l'educador social i altres professions de l'àmbit social, cal destacar el fet que en un principi totes aquestes professions estaven unides, i trobàvem una figura que englobava totes les accions que comporten una implicació social. Aquesta figura era l'assistent social. Avui en dia, aquesta professió s'ha anat ramificant, de manera que han sorgit diferents especialitzacions segons les funcions que es fan en una mateixa acció social. Actualment, s'ha d'aconseguir que la societat accepti i reconegui aquestes professions (assistent, educador, pedagog, logopeda, treballador social, ...) i les sàpiga diferenciar. Martinell ens diu que l'educació social «és una figura nova que sorgeix i es fa espai entre altres a la vegada que en la pràctica es va definint».
Educador i mestre
Martinell en l'article ens explica que, tal com defensaven Montessori, Decroly i Makarenko, cal marcar una diferència entre l'educador i el mestre. Tanmateix, és necessari trencar l'esquema que defensa que l'escola és l'únic mitjà educatiu. En altres paraules, un mestre sempre serà un educador però un educador no serà sempre un mestre. El mateix passa amb l'escola: sempre serà un centre educatiu però not tots els centres educatius són escoles.
La importància del treball en equip
Hem de tenir clara la feina que té un educador en el camp en què s'ha especialitzat, però també hem de saber que ell sol no pot abastar tota la feina. D'aquí la importància del treball en equip. Actualment, els professionals que abans eren considerats com la figura de treballadors socials, ara es coordinen i cooperen junts, treballen per l'obtenció d'un mateix objectiu i tenen una relació directa uns amb els altres. Aquests professionals solen ser: psicòlegs, treballadors socials, pedagogs, assistents socials, integradors, altres educadors, etc.