Els Efectes del Reformisme Borbònic a l'Espanya del Segle XVIII

Efectes del Reformisme Borbònic

El Creixement Demogràfic al Segle XVIII

El segle XVIII estava caracteritzat pel creixement de la població. Tant per la fi de les grans pestes com per una època de pau relativa, les grans mortaldats van desaparèixer. El creixement va ser territorialment dispar. Els monarques, convençuts que una població elevada era indispensable, adoptaren polítiques poblacionistes. Això ho van fer els Borbó espanyols. Ara bé, el creixement de la població espanyola es va mantenir limitat per la persistència de les crisis de subsistència. La carestia d’aliments provocava fams periòdiques. Ni la política poblacionista dels Borbó, ni el context de creixement demogràfic van ser suficients per a millorar els rendiments i la comercialització de l’agricultura.

Les Tensions del Sector Agrari

Les reformes en el terreny agrari no van poder resoldre la tensió provocada per l’augment de població. Això va ser degut a les desfavorables condicions climàtiques i agronòmiques i a l’increment de la producció mitjançant l’augment de la superfície cultivada. Més de la meitat de la terra no podia ni vendre’s ni cultivar-se lliurement. Finalment, l’escassetat de terres obligava a cultivar tant les de pitjor qualitat com les dedicades a pastures. No obstant això, aquesta situació va ser compatible amb algunes millores agràries.

L'Impuls a les Manufactures i la Indústria

Els Borbó fomentaren la creació de manufactures. D’aquesta manera, es crearen les Reials Fàbriques. Malgrat la qualitat de la seva producció, l’escassetat de mercats i la baixa rendibilitat de les fàbriques van orientar l’impuls cap als tallers privats. Va ser durant el regnat de Carles III quan la Junta de Comerç i el Consell de Castella van iniciar una política de reducció dels privilegis gremials. Les manufactures es van implantar per tot el territori espanyol, però tres zones van concentrar l’activitat més gran:

• València: Indústries lligades a la producció de seda.
• País Basc: Creació de foneries i fàbriques metal·lúrgiques.
• Catalunya: Manufactura tèxtil de la llana i indústria cotonera.

L’expansió de la manufactura va estar afavorida per l’ampliació del mercat a Castella, l’obertura dels mercats americans al comerç català i la demanda interna més gran i més estable de la mateixa Catalunya.

La Liberalització del Comerç Colonial

Els Borbó es van preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica. Les colònies eren una font d’ingressos important. El comerç colonial mantenia l’estructura creada pels Àustria: dos ports, als quals es va unir el de Cadis, monopolitzaven el dret al comerç americà. La incapacitat de la indústria i l’agricultura castellanes havia fet que gran part del comerç estigués a mans de comerciants estrangers. La Corona va patrocinar la fundació de companyies comercials, una de les més importants, la Guipuzcoana de Caracas. Però molt aviat, aquest nou sistema també es va mostrar ineficaç. Aquest fracàs va obrir el camí cap a la liberalització total del comerç americà. Durant el regnat de Carles III, el govern va establir la lliure comunicació dels ports espanyols i es va decretar la llibertat de tots els ports per a comerciar amb Amèrica. Les mesures liberalitzadores van contribuir a la prosperitat d’altres zones peninsulars. No obstant això, els seus negocis eren essencialment de reexportació.