Elements Clau del Llenguatge Cinematogràfic: Guia Essencial
Gèneres Cinematogràfics
- Musical: Narren històries amb música. Exemple: Grease.
- Acció: Pel·lícules amb un ritme trepidant on no paren de passar coses. Exemple: Fast & Furious.
- Aventura: Històries que transcorren fora de l'entorn quotidià. Exemple: Indiana Jones.
- Terror: Busquen provocar por o angoixa a l'espectador. Exemple: La Monja.
- Comèdia: Tenen com a objectiu principal fer riure i buscar l'humor. Exemple: Ocho Apellidos Vascos.
Fragmentació de l'Espai: Tipus de Plans
La fragmentació de l'espai es refereix a com es divideix i es mostra l'escena a través dels diferents tipus de plans cinematogràfics:
- Plans descriptius:
- Gran pla general
- Pla general
- Plans narratius:
- Pla sencer
- Pla americà
- Pla mitjà
- Pla mitjà curt
- Plans expressius:
- Primer pla
- Gran primer pla
- Primeríssim primer pla
- Pla detall
Formats Cinematogràfics
El format fa referència a la relació que hi ha entre l’alçada i l’amplada de la imatge projectada. S’estableix per la proporció entre els costats de la imatge. Històricament, el cinema va passar d'un format 3:4 i, amb el temps, s'ha anat ampliant per oferir una experiència visual més immersiva.
Moviment de Càmera
El moviment de càmera és essencial per a la narrativa visual i pot ser de diversos tipus:
- Panoràmiques:
- Panoràmica horitzontal
- Panoràmica vertical
- Panoràmica circular
- Panoràmica horitzontal en escombrat
- Tràvelings:
- Tràveling avant (de profunditat i aproximació)
- Tràveling rere (de profunditat i allunyament)
- Grua o tràveling vertical
- Tràveling paral·lel
- Tràveling circular
- Zoom o tràveling òptic
La Llum i el Color en el Cinema
Balanç de Blancs
És el procés que es realitza a la càmera per adequar la temperatura de color en el moment de la gravació. Elimina la dominància de temperatura del color per aconseguir un to més neutre i fidel a la realitat.
Balanç de Negres
És el procés que es realitza per ajustar els tons més foscos d'una imatge a un nivell prefixat de negre, garantint una profunditat adequada en les ombres.
Nit Americana
Tècnica cinematogràfica que, a través de la llum, dóna la sensació de modificar l'hora del dia. En el cinema en blanc i negre, s'utilitzava un filtre vermell per simular la nit, mentre que en les pel·lícules a color s'utilitzava un filtre blau.
Composició de la Imatge
Composar una imatge significa organitzar els diferents elements visuals dins d’un quadre, amb l’objectiu que l’espectador distingeixi què és significativament important a efectes comunicatius. En el cas de la imatge en moviment (cinema o televisió), s’han de tenir en compte aquests aspectes clau:
- Enquadrament
- Camp
- Profunditat de camp
- Fora de camp
- Posada en escena
- Aire
El·lipsi
L'el·lipsi és l’eliminació de temps morts innecessaris a través d’un trencament sobtat de la línia espai/temps que l’espectador acceptaria com a lògic, agilitzant la narrativa.
Transicions Cinematogràfiques
La transició és l'enllaç o pas que hi ha entre plans en el moment d’una el·lipsi o per canviar d'escena. Models de transició comuns inclouen:
- Tall (tall directe o tall en sec): Una imatge nítida li succeeix una altra nítida. Dóna un caràcter dinàmic i instantani.
- Transfoc (desenfocament i focus): Quan es desenfoca una part de la imatge per enfocar-ne una altra part del mateix enquadrament.
- Encadenat: Consisteix a veure com una imatge es fon mentre en va apareixent una altra, creant una superposició temporal.
- Transició per desenfocament: Es passa d'una imatge nítida a una desenfocada, i la següent escena comença desenfocada fins a enfocar-se.
La Banda Sonora
La banda sonora és un element fonamental que inclou tots els sons d'una producció audiovisual:
- So diegètic: Aquell so que s'ha produït dins de l'espai de la narració, és a dir, que prové de la font que estem veient o que s'entén que existeix en l'escena (per exemple, un diàleg, un soroll ambiental).
- So no diegètic: So independent del que està succeint en la pantalla, afegit en postproducció per acompanyar o emfatitzar (per exemple, la música de fons, una veu en off narrativa).
Veu
- Veu en off: Veu de fora de l'escena que descriu o explica alguna cosa, sovint amb un propòsit narratiu o informatiu.
- So recollit per la girafa o la perxa: So captat amb un micròfon suspès sobre els actors, fora de l'enquadrament, per obtenir un àudio clar dels diàlegs.
Música
La música en el cinema té múltiples funcions:
- Reforça i enllaça plans o seqüències.
- Acompanya l'acció i els personatges.
- Marca el ritme narratiu.
- Expressa dramatisme i emocions.
- Música diegètica: Música que s'està produint dins de l'escena (per exemple, algú cantant, una ràdio sonant).
- Música no diegètica: Música afegida en postproducció, com orquestres o pianos, que no prové de cap font visible o implícita en l'escena.
- Leitmotiv: Música o tema musical recurrent que s'associa a un personatge, lloc o idea, provinent originalment de l'òpera.
- La música com a censura: Utilitzada per tapar o amagar alguna cosa que no es vol que es noti, com per exemple en escenes sexuals o violentes.
Sons i Sorolls
- Agradable o desagradable: Sons i sorolls que poden ser reproduïts per objectes o accions per donar realisme a l'escena.
- Discriminació de sons: Sons que existeixen en l'ambient però que no els tenim en compte perquè estem posant atenció a una altra cosa més rellevant.
- El sistema Dolby: Tecnologia que aconsegueix reduir el soroll exterior i millorar significativament la qualitat del so en les produccions cinematogràfiques.
Postproducció
La postproducció és l'etapa final del procés cinematogràfic, on tot el material gravat s'edita i es perfecciona. Inclou l'edició del so en directe, l'ús d'estudis, micròfons, arxius de sons, taules de mescles, fins a obtenir el producte final llest per a la distribució.