Embriologia: crestes neurals, somitogènesi, implantació, annexes i placentació

Crestes neurals

Les crestes neurals són cèl·lules pluripotents. Wnt-6 a l'ectoderma i BMP al que serà el tub neural les indueixen. Participen en l'especificació de Fox3, Rho B, la migració per polimerització d'actina i Slug, amb la migració per dissociació intercel·lular i la transició E-M.

Derivats neurals

• Cranials: ectomesènquima, connectiu i esquelètic.
• Troncals: ventral (anell dorsal), ganglis, Schwann, adrenal, dorsal (melanòcits).
• Sacres: ganglis pre-simpàtics.
• Cardíacs: connectiu, muscular (bassos grans) i tabic espiroidal.

Migracions

• 1a migració: 1r arc visceral (ossos craniais), 2n (estrep, ossos de la llengua), 3r i 4t (timus, tiroides, teixit endocrí).
• 2a migració: placodes. Migració dorsal (melanòcits) i ventral (ganglis i endocrí).

En els somites només es migra de cranial a caudal mitjançant efrines i receptors tirosina quinasa, amb fosforilació, immobilització i repulsió.

Somitogènesi

• Periodicitat: retroinhibició cíclica, activa Hairy cada 90 min i regula les efrines.
• Especialització: fibronectina a la MEC i N-cadherina, que forma epiteli mitjançant unions intercel·lulars.
• Especificació: Hox.
• Diferenciació: esclerotom, miotom i dermatom.

Diferenciació dels somites

• Notocorda: Shh i Pax1 donen lloc a vèrtebres i cartílag (esclerotom).
• Tub neural dorsal: Wnt1 i Wnt3 i Myf5 donen lloc a la musculatura axial (miotom).
• Ectoderma: Wnt i làmines laterals; BMP4 i MyoD donen lloc a la musculatura de la paret i dels membres (miotom).
• Tub neural dorsal: NT3 especialitza el dermatom.

Mesoderm lateral

• Esplacnopleura (endoderm + làmina lateral): la capa externa forma els bassos de l'angioblast (vasculogènesi); la capa interna forma les cèl·lules sanguínies (HSM).
• Somatopleura (ectoderma + làmina lateral): ossos i esternó.

Intestí

IPA (Hex, Sox2), IPM (Pdx1), IMP (Cdx).

Diferenciació

• Autònoma: invertebrats, mosaic.
• Condicional: vertebrats.
• Per regulació (sincicial): primerenc i sincici; gradients de Bicoid i Nanos.

Adhesió i afinitat

Les cadherines faciliten les adhesions intercel·lulars i les integrines uneixen les cèl·lules a les proteïnes de la MEC.

Implantació

Està mediada per la proteasa tripsina, les integrines d'unió i les proteases (col·lagenases, estromielisina) i l'activador del plasminogen.

Tipus

• No invasiva: carn, ungulats; l'endometri la inhibeix.
• Excèntrica (invasiva): rosegadors, solc.
• Intersticial (invasiva): primats, conill.

Annexes embrionàries

• Vesícula vitel·lina: IPM, esplacnopleura, sinus limitant; important en el cavall i el gos.
• Amni: aïlla l'embrió. Es forma per plegaments corioamniòtics o amniogènesi per cavitació en mamífers, o per plegament del trofoblast en carn, ungulats i primats. Està format per epiblast (ectoamni) i epiblast embrionari. El cor i l'aire fan la respiració i el calci osmòtic, a partir de l'ectoderma i la somatopleura.
• Al·lantoide: igual que l'amni però amb vasculogènesi i endoderma + esplacnopleura.

Placentació

• Epiteliocorial: euga, truja, vaca; 6 capes, no invasiva, placenta adecidua.
• Sindesmocorial: ovella, cabra; 5 capes, placenta parcialment adecidua.
• Endoteliocorial: carnívors; erosiona l'epiteli i el teixit connectiu, placenta adecidua.
• Hemocorial: primats, rosegadors; 3 capes, placenta adecidua, invasiva.

Resum per espècies

Gos: amni i al·lantoide cobreixen tot; sacs corionics independents; hematomes marginals.

Cavall: càlculs al·lantoïdals i lloc predeterminat de ruptura vitel·lina.

Vaca: amni i al·lantoide cobreixen parcialment.