L'empirisme és un moviment filosòfic de l'edat moderna, crític amb el racionalisme. Es desenvolupa a les Illes Britàniques amb pensadors com Locke, Berkeley i Hume.
Tot el coneixement deriva de l'experiència sensible externa o dels estats psicològics interns. "Empeiria" en grec significa experiència.
El coneixement comença amb l'experiència sensible.
Es neguen les idees innates; la ment, en néixer, és un full en blanc (tabula rasa).
El coneixement és coneixement d'idees o percepcions, no coneixem la realitat sinó les idees que la nostra ment es forma sobre la realitat. Coincidència entre racionalisme i empirisme.
Tot coneixement només es pot justificar a partir de l'experiència sensible; els sentits són l'únic criteri per decidir la veritat o falsedat d'una proposició sobre els fets.
Origen de les idees
La qüestió principal és l'origen de les idees. A diferència de Descartes, Locke afirma que totes les nostres idees procedeixen de l'experiència. No existeixen, per tant, les idees innates. En néixer, la ment és una tabula rasa, un full en blanc. L'experiència crea totes les idees: qualsevol pensament, per abstracte que sigui, arrenca de l'experiència. Aquest és el principi bàsic de l'empirisme.
Les idees es classifiquen en simples i complexes. Passivament (amb la sensació externa), la ment rep les idees simples i, amb la reflexió interna, elabora les idees complexes. La idea de substància és una idea complexa que apareix perquè "un cert nombre d'idees simples sempre estan unides; i, suposant que pertanyin a una sola cosa, un cop unides se les designa per un sol nom". Exemple: una poma.
Substància
Locke analitza la noció de substància i distingeix entre qualitats primàries i secundàries. Les primàries són objectives i inseparables de l'objecte (forma, moviment, repòs, quantitat...). Les secundàries són subjectives (color, gust, textura...), les produeix el subjecte i no s'assemblen al cos que representen. Exemple: la forma rodona de la poma és en el fruit, mentre que el color, el sabor, l'aroma i la textura responen a les meves sensacions com a subjecte.
Quan un nombre de sensacions es presenten regularment, la ment les agrupa i produeix la idea de substància, el coneixement de la qual és suposat o inferit, "és el suport suposat, però desconegut, d'aquelles qualitats que trobem que existeixen". Locke no nega l'existència de les substàncies; només diu que no en tenim un coneixement directe, sinó suposat o inferit.
