L'Empirisme Radical de Hume: Crítica i Escepticisme
Pensament de Hume
En primer lloc, Hume pretén crear una ciència de l'home. Els seus objectius són:
- Esbrinar què pot conèixer l'home.
- Analitzar el principi de causalitat.
- Conèixer les accions morals humanes.
Principi de l'empirisme
En la ment tenim impressions sensibles (allò que queda reflectit directament en la ment, com la percepció d'un bebè) i impressions de reflexió (com la tendresa en recordar el bebè). Per tant, no s'accepten les idees innates; tot el coneixement es fonamenta en l'experiència. L'origen de les idees és la sensibilitat. Els esdeveniments s'expliquen mitjançant la relació de causa i efecte. Els fets mai no poden ser provats amb anterioritat a la seva aparició; depenen de l'experiència.
Crítica al principi de causalitat
Tots els raonaments sobre qüestions de fet semblen basar-se en la relació de causa-efecte. Aquest principi estableix una relació causa-efecte necessària en els esdeveniments (una unió inevitable entre A i B: si no es dona A, tampoc no pot aparèixer B). Aquesta connexió és fruit de la imaginació, la qual cosa fa que establim una relació de semblança basada en el costum. Esperem que tot sigui com en el passat. Això suposa que la naturalesa transcorre uniformement, però això és una mera creença, fruit de l'observació constant dels fets de l'experiència. Tenim el costum d'associar allò que hem observat que es produeix repetidament i traduïm aquesta associació com una connexió necessària.
Crítica al concepte de substància
Com que la idea de substància no prové d'una impressió, la considerem una suposició o hipòtesi. La substància és el resultat d'una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació. Per tant, direm que són una sèrie de propietats comunes a diferents objectes; és una idea complexa creada per la ment sense que hi hagi experiència directa d'ella.
Crítica al concepte de Jo
Hume defineix el Jo com un feix d'impressions de reflexió que la imaginació uneix en una unitat. Es percep com una col·lecció successiva d'impressions de reflexió; per això tinc consciència. La ment és com un teatre on passen diferents percepcions.
Crítica al concepte de Déu
No es pot tenir cap impressió de Déu; per tant, no podem demostrar la seva existència ni a priori (s'enfronta amb Descartes) ni a posteriori (s'enfronta amb Sant Tomàs d'Aquino). Hume sosté: no puc afirmar que Déu no existeixi, simplement puc afirmar que no se m'apareix (no en tinc impressió).
Crítica al concepte de Món
La idea de substància material (Món) és una idea complexa formada a partir d'un conjunt d'impressions de sensació amb les quals aprenem les qualitats com el color, etc. No es pot demostrar l'existència de la substància material perquè no en tenim cap impressió.
El fenomenisme
La filosofia de Hume, o fenomenisme, consisteix a afirmar que l'única cosa que podem conèixer de la realitat és allò que se'ns apareix a través de l'experiència. Segons Hume, el nostre coneixement és fenomènic, provisional i probable. Només podem afirmar de la realitat allò de què hem tingut experiència sensible.
L'escepticisme
L'escepticisme de Hume es reflecteix en el fet que mostra els límits de l'enteniment humà i, per tant, sobre les possibilitats que l'home té de conèixer la realitat tal com és. No es poden descobrir les connexions que hi ha entre percepcions associades, perquè no tenim impressió d'aquesta connexió. No ho podem conèixer tot; no podem anar més enllà de les nostres percepcions.
La llibertat segons Hume
La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com l'absència de causes externes que obliguin a actuar. Hume pensa que el lliure albir s'ha d'entendre en el marc de la causalitat; les nostres accions vénen determinades per causes internes (voluntat) o externes (coacció), la qual cosa determina l'acció del subjecte.