Enllaç Glucosídic, Oligosacàrids i Polisacàrids: Funcions i Estructura
L'Enllaç Glucosídic
L'Enllaç O-Glucosídic
L'enllaç entre els monosacàrids és del tipus O-glucosídic. Es forma entre un grup hidroxil d'un carboni d'un monosacàrid i un altre grup hidroxil del carboni anomèric d'un altre monosacàrid. En la reacció, que és reversible, es desprèn una molècula d'aigua.
Entre els dos monosacàrids queda un àtom d'oxigen, d'aquí el nom de l'enllaç.
Capacitat Reductora
El grup aldehid o cetona d'un carboni anomèric té la capacitat d'oxidar-se, és a dir, de captar electrons d'una altra molècula. La molècula que li ha donat els electrons s'ha reduït.
Per tant, quan en l'enllaç O-glicosídic intervenen els carbonis anomèrics dels dos monosacàrids, l'oligosacàrid que es forma perd aquesta capacitat. Diem que no té capacitat reductora.
L'Enllaç N-Glucosídic
Els oligosacàrids es troben enllaçats a lípids i proteïnes en la membrana plasmàtica, on actuen com a receptors de moltes substàncies.
En el cas que s'uneixin amb proteïnes, es forma un nou tipus d'enllaç, entre el carboni anomèric d'un dels extrems de l'oligosacàrid i el carboni d'un grup amino d'un aminoàcid. Aquest tipus d'enllaç s'anomena N-glicosídic.
Oligosacàrids
Funcions dels Oligosacàrids
Els disacàrids tenen, normalment, funció energètica. Com a resultat de la seva hidròlisi, se separen els monosacàrids que la formen, i es poden utilitzar per a obtenir energia.
Bona part dels oligosacàrids de tres o més monosacàrids formen molècules de glicolípids i glicoproteïnes. Aquestes molècules:
- Actuen com a receptors de membrana de moltes substàncies.
- Tenen un paper important en el reconeixement entre cèl·lules.
Oligosacàrids Importants (Disacàrids)
Sacarosa
Només la trobem en els vegetals. Està formada per la unió d'una molècula de glucosa i una de fructosa. Hi actua com a reserva energètica.Lactosa
Només la trobem en els animals. Forma part de la llet i està composta per la unió d'una molècula de glucosa i una de galactosa.Maltosa
Formada per la unió de dues glucoses. Es troba als òrgans de reserva de les plantes. S'obté per hidròlisi del midó i del glicogen.Polisacàrids
Definició i Característiques
Els polisacàrids estan formats per la unió de més de deu monosacàrids; n'hi ha formats per milers d'ells.
L'enllaç entre els monosacàrids és del tipus O-glucosídic, amb la pèrdua d'una molècula d'aigua per cadascun dels enllaços.
Són substàncies:
- Insípides.
- Sense forma (amorfs).
- Insolubles en aigua.
Normalment estan formats per un sol tipus de monosacàrid (són els homopolisacàrids).
Els polisacàrids no tenen capacitat reductora, ja que aquesta propietat depèn de la presència de carbonis anomèrics lliures. En els polisacàrids només n'hi ha un, i en molècules formades per tants monòmers, el poder reductor és tan petit que es pot considerar com si no fossin reductors.
Funcions dels Polisacàrids
Segons la seva funció, tenim dos grups principals:
- Polisacàrids amb funció de reserva energètica (exemples: midó i glicogen).
- Polisacàrids amb funció estructural (no es detallen en el text original, però és la segona gran funció).
Polisacàrids de Reserva Energètica
Glicogen
El glicogen és la principal substància de reserva energètica en els animals. S'emmagatzema en el fetge i en els músculs, on s'hidrolitza transformant-se en glucosa.
Està format per una llarga cadena de glucoses de la qual surten cadenes laterals, també de glucosa, cada 8 a 12 unitats.
Midó
El midó és la principal substància de reserva en els vegetals, molt abundant en les llavors. Està format exclusivament per unitats de glucosa, sovint descrit com a format per maltosa (dues glucoses unides).