Enric Valor: vida, obra i el Cicle de Cassana

Enric Valor: Gramàtic i Narrador Fonamental

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles, col·laborant amb els lingüistes més importants del moment (Sanchis Guarner, Moll o Coromines). Va elaborar una de les obres narratives més sòlides en la segona meitat del segle XX.

Va contribuir decididament a la difusió de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica de consulta obligada durant molts anys. La seua vocació, però, fou la de novel·lista, encara que no s'hi dedicà tant com hauria volgut per les circumstàncies de l'època, que el feren ocupar-se d'altres menesters: «salvar-nos els mots, retornar-nos el nom de cada cosa».

Trajectòria Literària i el Cicle de Cassana

Enric Valor recorda en moltes entrevistes que se li despertà des de ben menut la passió per la literatura, gràcies en part a la biblioteca i l'esperit obert de son pare. Als anys 20 ja va publicar alguns relats com ara L'experiment d'Estrolowickz (1925). De qualsevol manera, la seua escriptura començà a definir-se a la postguerra. Tot i això, és autor de la novel·la L’ambició d'Aleix (1960) i del Cicle de Cassana, format per:

• Sense la terra promesa (1980)
• Temps de batuda (1983)
• Enllà de l'horitzó (1991)

En aquesta trilogia reelabora, a la seua manera, el model de novel·la tradicional, més propi del realisme del segle XIX. Preferia quasi sempre un narrador tradicional en tercera persona per damunt de les experimentacions d'altres escriptors. I això no obstant, trobem en Valor un replantejament constant de punts de vista narratius, de les formes gramaticals, del lèxic i dels diàlegs.

Memòria Col·lectiva i Paisatge

Aquesta trilogia, amb ressonàncies autobiogràfiques ben clares (el poble de Cassana és un transsumpte literari de Castalla), es construeix com la memòria col·lectiva dels canvis i dels episodis transcendentals del segle XX fins al final de la Guerra Civil. La recreació del món de Cassana és una de les fites més reeixides de la nostra literatura: s'hi reuneixen el paisatge de muntanya, els personatges i les tensions socials d'aquell moment històric.

També Valor, com Villalonga, revisa la classe social privilegiada de què partia, en reflexionar sobre els esdeveniments contemporanis que sotragaren la història d'Espanya al segle XX.