L'èpica medieval i les cançons de gesta: Història i joglars
L'èpica medieval
La poesia èpica tenia un paper molt important en les civilitzacions de l'Antiguitat: els cants d'exaltació de les gestes dels herois configuraven una mitologia compartida i estimada per tot el poble. Durant l'Edat Mitjana, els joglars èpics, semblantment als aedes grecs, s'encarregaven de divulgar, per castells i places, uns textos perfectament memoritzats que anomenem cançons de gesta. Les cançons de gesta, com les epopeies de l'Antiguitat, partien d'un esdeveniment històric; tanmateix, l'argument barrejava fets i personatges reals amb fets i personatges ficticis; l'objectiu era presentar la història com una gran llegenda heroica.
L'instrument publicitari de les gestes
En les èpoques de croades i guerres, els cants de gesta incorporaven dades recents dels fets bèl·lics accentuant l'heroïcitat del bàndol propi i la traïdoria del bàndol contrari. La cançó de gesta, sens dubte, era un instrument publicitari magistralment utilitzat per reis i comtes en benefici propi.
La cançó de gesta era un gènere oral i variable, atès que els joglars sovint en modificaven la lletra en funció del públic i del moment. Tot i així, ja en els segles XII i XIII, mans anònimes fixaren en l'escriptura les cançons de gesta més difoses, com la Chanson de Roland i el Cantar del Mio Cid. Les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner recullen prosificacions d'algunes cançons de gesta catalanes.
La transmissió i fixació dels textos
En les èpoques de croades i guerres, els cants de gesta incorporaven dades recents dels fets bèl·lics accentuant l'heroïcitat del bàndol propi i la traïdoria del bàndol contrari. La cançó de gesta, sens dubte, era un instrument publicitari magistralment utilitzat per reis i comtes en benefici propi.
La cançó de gesta era un gènere oral i variable, atès que els joglars sovint en modificaven la lletra en funció del públic i del moment. Tot i així, ja en els segles XII i XIII, mans anònimes fixaren en l'escriptura les cançons de gesta més difoses, com la Chanson de Roland i el Cantar del Mio Cid. Les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner recullen prosificacions d'algunes cançons de gesta catalanes.