Romanticisme, Renaixença, Realisme i Avantguarda: moviments literaris

Característiques del Romanticisme

• Expressió del jo individual i exaltació de la subjectivitat.
• Lluita contra les convencions socials.
• Exaltació de la llibertat individual, extrapolada a la llibertat col·lectiva.
• Presència d'una naturalesa salvatge i misteriosa, i de paisatges llunyans i exòtics que són sovint una projecció dels sentiments de l'artista.
• Idea de l'artista com un ésser distint que es rebel·larà contra el món que l'envolta en sentir-se incomprès.

La Renaixença: Orígens i Objectius

Moviment literari amb la particularitat d'estar molt relacionat amb els poders polítics i econòmics.

Dos objectius principals:

• Enfortir la consciència de pertànyer a un país.
• Prendre consciència de tenir una llengua i una cultura pròpies del país.

Aquests dos termes configuren el concepte de catalanitat.

El Realisme: Representació Objectiva de la Realitat

• Apareix a Europa a mitjan segle XIX, amb l'afany característic de l'època pel coneixement científic basat en la raó.
• Els trets romàntics són ben lluny del propòsit del realisme, que cercava la representació objectiva de la realitat, aquella que l'autor coneix i que, per tant, pot descriure amb exactitud.
• Es dona importància a tots els nous moviments socials, i la seva nova classe de lectors eren els burgesos.
• Per aconseguir una descripció objectiva, l'autor es documentava a través de l'observació metòdica i meticulosa de la realitat que volia descriure.

El Naturalisme: Ciència i Comportament Humà

• L'any 1870, el realisme desemboca en el naturalisme.
• Émile Zola, màxim representant d'aquest moviment, pretenia aplicar el mètode de les ciències experimentals a l'estudi del comportament humà i convertir la novel·la en un estudi científic.
• Aparegué en el context d'una burgesia enlluernada pels progressos científics.
• Rebé gran influència del positivisme.

Noucentisme vs. Modernisme: Coincidències i Divergències

Coincidències:

• Procés de transformació de la cultura i de la societat catalanes.
• Antilocalisme.
• Europeisme.
• Lluita per la creació d'una llengua literària apta per a tots els usos de l'activitat social.

Divergències:

• Modernisme:
  • Ruralisme, localisme i romanticisme.
  • Els artistes estan aïllats i s'oposen al poder polític; neix la bohèmia.
  • Les seves propostes són idealistes i radicals.
• Noucentisme:
  • Classicisme, civilitat, cosmopolitanisme i arbitrarisme.
  • Els intel·lectuals col·laboren estretament amb el poder polític: els primers proporcionen la ideologia i els segons la infraestructura que permet als intel·lectuals i als artistes professionalitzar-se.
  • Les seves propostes són realitzables a curt termini; la seva ideologia és conservadora.

Moviments d'Avantguarda: Innovació i Ruptura

Futurisme (Marinetti)

• Destrucció de la sintaxi; l'infinitiu com a única forma verbal vàlida; eliminació de l'adjectiu i l'adverbi.
• Abolició de la puntuació i de les majúscules.
• Ús de signes aritmètics i musicals.
• Paraules en llibertat.

Cubisme (Picasso)

• Aplicació del collage a la literatura.
• Ús de diferents lletres d'impremta.
• Ús del cal·ligrama.
• Desaparició dels enllaços lògics de la frase.

Dadaisme (Tzara)

• Exaltació del jo lliure i independent.
• La negació constant de la moral tradicional, les bones maneres i el bon gust, i un violent rebuig de la racionalitat.
• Defensava l'espontaneïtat, l'atzar, l'absurd i la bogeria.

Surrealisme (A. Breton)

• Ús de l'escriptura automàtica.
• Associació de paraules i imatges.
• Expressió mitjançant polaritats definitòries de la psicologia humana (vida/mort, passat/futur, etc.).