Teatre català i valencià: de la postguerra als anys 70 i autors actuals

Resum

El text repassa l'evolució del teatre català i valencià des dels anys seixanta fins a l'actualitat. Explica l'aparició del teatre independent, les influències europees i els autors i companyies més destacats, com Manuel Molins, Rodolf Sirera o Els Joglars. També recull les tendències dramatúrgiques actuals a Catalunya.

Punts clau

Als anys seixanta es van crear l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
El teatre català va incorporar l'existencialisme, el neorealisme i el distanciament èpic de Bertolt Brecht.
El teatre independent va apostar per la crítica social i política i per la renovació de les tècniques escèniques.
Autors com Manuel Molins, Juli Leal, Rodolf Sirera i Ximo Vidal formen part de la nova generació dramàtica.
Companyies com Els Joglars, La Fura dels Baus, El Tricicle i Pluja són referents del teatre català.
A Catalunya conviuen una dramatúrgia irònica i humorística i una altra de diàleg fragmentat i interrogant.

Posa't a prova

Teatre Català i Valencià: De la Postguerra als Anys 70

Al voltant dels anys seixanta es va produir el desvetllament del nostre teatre amb la creació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. S’hi introduïren elements de l’existencialisme, el neorealisme i les tècniques del distanciament èpic de Bertolt Brecht. Entre els anys 60 i 70 apareix una nova generació de dramaturgs que intenta acostar-se als corrents estètics europeus. D’aquesta manera naix el teatre independent, format per grups renovadors que poden adoptar propostes escèniques ben agosarades, fer crítica social i política i renovar les tècniques escèniques; així mateix, busquen un nou públic amb un cert nivell cultural, capaç de seguir obres de comprensió difícil i proposen la revalorització de les figures del director, de l’escenògraf i de l’intèrpret. Com a autors teatrals podem esmentar a Manuel Molins, Juli Leal, Rodolf i Josep Lluís Sirera i Ximo Vidal. No podem deixar d’esmentar el nom d’algunes companyies de teatre catalanes com Els Joglars, La Fura dels Baus, El Tricicle i Pluja.

L’Escriptura Teatral Actual

La simbiosi entre autor, director i actors ha propiciat que en la dramatúrgia actual hi haja autors que no s’han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen, com Carles Alberola o Sergi Belbel. En l’àmbit valencià, a partir de l’últim quart del segle XX s’han consolidat nous autors teatrals com Rodolf Sirera i Manuel Molins. Molins és l’autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies. També ha escrit obres que són propostes dramàtiques experimentals. Rodolf Sirera és autor d’una abundant producció dramàtica i també ha fet diverses adaptacions i escriu sèries televisives. També cal esmentar els noms de Ximo Vidal i Pasqual Alapont. A Catalunya hi ha diverses tendències: Una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor i una dramatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i s’ompli de dubtes i interrogants. És una teatralitat que es forjà en els Tallers de Dramatúrgia del valencià Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona.

Preguntes freqüents

Quines innovacions va aportar el teatre independent?

El teatre independent va proposar escenificacions agosarades, crítica social i política i una renovació de les tècniques escèniques. També va buscar un nou públic amb un cert nivell cultural i va revalorar la figura del director, l'escenògraf i l'intèrpret.

Quins autors valencians s'esmenten com a consolidats a partir de l'últim quart del segle XX?

El text esmenta Rodolf Sirera i Manuel Molins. També cita Ximo Vidal i Pasqual Alapont com a noms rellevants.