Epicureisme i Escepticisme: Ataràxia i Suspensió del Judici

Epicureisme i Escepticisme: Filosofies de la Felicitat

Epicureisme: La Recerca de l'Ataràxia

Objectiu i Fundador

• Objectiu: Viure d'acord amb la natura i buscar la felicitat.
• Fundador: Epicur.

Pels epicurs, la felicitat és l'ataràxia (gràcies a la qual assolien l'equilibri emocional). Per viure feliços, deien que el cos té la mateixa importància que la ment.

Física Epicúria

Els epicurs seguien la física dels atomistes: tots som compostos atòmics.

El Tetrafàrmac: Remeis contra la Por

Epicur afirmava que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (el tetrafàrmac), que són:

• La por dels déus.
• La por de la mort.
• La por del destí: No hi ha un destí fix; hi ha coses a l'atzar.
• La por als desitjos, classificats en:
  • Naturals i necessaris.
  • Naturals i innecessaris.
  • Ni naturals ni necessaris.

Escepticisme: El Corrent de la Suspensió del Judici

Origen i Definició

El corrent escèptic o escepticisme va ser un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa va ser el pirronisme.

Els primers escèptics també rebien el nom menys habitual de zètics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res".

Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.

Principis Fonamentals de l'Escepticisme

Les idees centrals de l'escepticisme són:

• No es pot saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer "les aparences" que se'n veuen). El més prudent és abstenir-se de formular-hi cap judici, ja que res és fals ni veritable.
• Hom no pot fiar-se de la raó, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
• Voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. L'epokhé (abstenció de judici, és a dir, d'opinió i de crítica) és el pas previ a la felicitat i a l'ataràxia.
• L'única cosa que interessa en la vida és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia. En aquest punt, l'escepticisme té punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'estoïcisme.
• Tot allò extern a l'ésser humà és indiferent.
• Atès que s'ha de viure en un món d'aparences, sempre caldrà inclinar-se pel més probable. (L'escèptic Carnèades va fer una taula de coneixements probables, en què volia donar la seva opinió sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.)