Epistemologia: empirisme, racionalisme i teories científiques

Corrents epistemològics: empirisme i racionalisme

Empírics (formiga) — Hume, Locke: avancen amb l'experiència, a posteriori (recullen dades), inducció (del particular al general).

Racionalistes (aranya) — Descartes, Russell: avancen amb la raó, a priori (càlculs), deducció.

Empiricoracionalista (abella) — Sòcrates, Habermas, Kant, Husserl, Aristòtil: avancen amb l'elaboració, a priori i a posteriori, inducció i deducció.

Kant

Kant: diu que l'objecte (O) depèn del punt de vista del subjecte (S). Durant la Il·lustració va intentar que les persones sortissin de la «minoria d'edat» i s'atrevissin a fer servir la raó i a pensar per si mateixes. Les idees de la raó no són coneixement. El coneixement té tres graus (opinió, creença i saber).

Husserl

Husserl: afirma que cada època s'interessa per un factor concret; cada individu té unes circumstàncies que determinen el seu itinerari. Les coses no són sinó el que semblen segons cadascú.

Arkhé i els quatre elements

L'arkhé: principi del qual deriven totes les substàncies (foc, aigua...). Quatre elements: terra, aigua, foc i aire → creació.

Aristòtil i Ptolemeu

Aristòtil: geocèntric; el cosmos és finit, ordenat i esfèric. Es divideix en món sublunar (terra) i món supralunar (cel).

Ptolemeu: la Terra és el centre d'un dels cels. Els planetes giren al voltant d'ella seguint una òrbita.

Copèrnic, Kepler i Galileu

Copèrnic: model heliocèntric (el Sol al centre); la Terra gira al voltant del Sol i, alhora, rota sobre si mateixa.

Kepler: model heliocèntric; els planetes descriuen trajectòries el·líptiques.

Galileu: l'univers canvia constantment; rebutja el geocentrisme i defensa que no tots els cossos giren al voltant de la Terra.

Newton i la llei de la gravitació universal

Newton — Llei de la gravitació universal: tots els cossos s'atreuen entre si per una força inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa i directament proporcional al producte de les seves masses.

Einstein, Dalton, Schrödinger i Heisenberg

• Einstein: la teoria de la relativitat planteja que el temps i l'espai no formen part d'un tot absolut. La velocitat a la qual es desplaça un cos influeix en el temps; per tant, el temps pot transcorre a ritmes diferents.
• Dalton: va proposar que la matèria estigués formada per àtoms, neutrons, protons, electrons i quarks.
• Schrödinger: teoria de la mecànica ondulatòria: tota la matèria en moviment és una ona.
• Heisenberg: teoria de la mecànica matricial: discontinuïtat en els àtoms i salts en el flux d'energia.

GEFAM LO PUC3

Característiques

• General + Oberta +/-
• Explicativa +/- Provisional +/-
• Fàctica + Útil +/-
• Analítica + Clara +
• Metòdica + Concisa +
• Legal − Comunicable +