Epistemologia i Mètode Científic: Conceptes Clau i Postures Filosòfiques

Epistemologia i Graus del Coneixement

1. Què s'entén per coneixement i quins graus podem distingir?

El coneixement és una forma de saber detallada i ordenada de cadascun dels fets que han esdevingut i les seves conseqüències; per tant, és una explicació de la realitat.

Hi ha diferents graus de coneixement:

• Opinió: No hi ha seguretat i no es pot confirmar.
• Creença: Es divideix en dos usos:
  • Ús dubitatiu: No s'està segur d'allò que s'afirma.
  • Ús assertiu: S'està segur, però no es tenen proves.
• Coneixement: És la creença de la qual estem segurs i que podem provar.

2. Explica quines són les facultats de coneixement i quin és el seu objectiu.

• Sensibilitat: Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir representacions a partir de les dades proporcionades pels sentits. La percepció organitza i interpreta les dades sensorials.
• Memòria: Ens permet retenir imatges i recordar-les en el futur. Aquesta capacitat permet tant l’aprenentatge com la nostra continuïtat i identitat com a persones. Amb el temps, alguns records es van oblidant.
• Imaginació: És la capacitat que permet reproduir imatges, modificar-les i crear-ne de noves. Hi ha dos tipus:
  • Reproductora: Es basa en la realitat.
  • Creadora: Genera noves imatges.
• Intel·ligència: Permet pensar, entendre, assimilar i elaborar la informació. Aquesta capacitat permet resoldre problemes.

3. Com es formen els conceptes? Diferències entre racionalistes i empiristes.

Els conceptes es formen per un procés d’abstracció. La intel·ligència s’ocupa de separar allò que tenen en comú les diferents imatges emmagatzemades a la memòria, i aleshores es formen els conceptes.

• Els racionalistes argumenten que la raó és l’única que pot actuar com a base sòlida per al coneixement.
• Els empiristes defensen que la raó és clau per desenvolupar el coneixement, però entenen que el coneixement racional ha de partir sempre de les bases sensorials.

4. Explica les postures del dogmatisme i l'escepticisme.

• Dogmatisme: És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal. Permet ampliar el coneixement progressivament i ininterrompudament. És l’actitud més optimista de la filosofia. Descartes defensava que un mètode proporcionava coneixement segur.
• Escepticisme: És la posició oposada al dogmatisme.
  • L’escepticisme moderat dubta que existeixi un coneixement ferm i segur.
  • El radical nega que això sigui possible.
  Pirró defensava que, com que els sentiments canvien, els coneixements també ho fan.

5. Explica les postures del relativisme i el perspectivisme.

• Relativisme: Nega l’existència d’una veritat absoluta. Rebutja la pretensió d’un coneixement objectiu i universal i considera que només existeixen opinions particulars i vàlides depenent del context social, cultural i històric.
• Perspectivisme: És molt semblant al relativisme, però aquesta postura no nega l’existència d’una veritat absoluta. També afirma que cada subjecte té una visió particular i, per tant, una visió parcial de la realitat. Sosté que amb la unió de totes les perspectives es crearia la veritat absoluta.

La Ciència i el Mètode Científic

6. Quin és l'origen de la ciència i quines característiques té?

La ciència va aparèixer al segle VI aC. En un principi, també incloïa la filosofia, ja que compartien la mateixa actitud crítica i indagadora. Més tard, es van separar i van desenvolupar els seus propis mètodes.

Galileu és considerat el primer científic modern, ja que treballava d’una manera revolucionària que es pot sintetitzar en dues característiques clau:

• L’experimentació.
• La matematització.

7. Quins són els components de la ciència?

La ciència crea un llenguatge específic per garantir l’objectivitat i la precisió dels seus conceptes, lleis i teories.

• Conceptes: Són els temes específics de cada ciència. Poden ser comparatius, classificatoris o mètrics.
• Lleis: Són enunciats bàsics del coneixement científic. Es pretén que siguin universals i inclouen conceptes.
• Teories: Són explicacions provisionals d'un fenomen que, amb el pas del temps, es poden millorar. Les teories no estan demostrades de manera definitiva.

8. Com es poden classificar les ciències?

• Ciències formals: No s’ocupen de fets que ocorren en el món, sinó de les relacions entre símbols. No són empíriques ni es basen en observacions (Ex: Matemàtiques, Lògica).
• Ciències empíriques: S’ocupen de la realitat, dels fets que ocorren en el món. Tenen contingut empíric que sorgeix de l’observació i l’experiència. Hi ha de dos tipus:
  • Naturals: S’ocupen de la realitat natural (Ex: Física, Biologia).
  • Socials o Humanes: S’ocupen de la realitat social i humana (Ex: Sociologia, Història).

9. En què consisteix el mètode deductiu? Avantatges i inconvenients.

La deducció consisteix a obtenir una determinada conclusió a partir de la informació de què disposem, de manera que si aquesta informació és certa, la conclusió també ho serà.

• Avantatges: Si partim de premisses vertaderes i ho sabem, la deducció ens ofereix la certesa que l'enunciat final ha de ser vertader.
• Inconvenients: El mètode deductiu no ens permet ampliar coneixements, ja que en realitat es limita a fer explícita la informació que ja es troba implícita en les premisses.

10. En què consisteix el mètode inductiu? Avantatges i inconvenients.

El raonament inductiu consisteix a aconseguir una tesi general a partir d’un conjunt de casos concrets.

• Avantatges: Els fets contribueixen a verificar teories i la veritat de les teories es recolza en les observacions d’experiments concrets. A diferència de la deducció, la inducció permet ampliar coneixements.
• Inconvenients: Si el científic no parteix d’una idea prèvia sobre allò que estudia, la fase de recollida esdevindria inabordable perquè no hi hauria cap criteri per saber què cal anotar d’allò que s’observa.

11. En què consisteix el mètode hipoteticodeductiu? Passos.

El mètode hipoteticodeductiu consisteix a prendre elements de tots dos mètodes (deductiu i inductiu) per establir la manera de dur a terme la recerca científica.

Els seus passos són:

1. Definir el problema.
2. Formular hipòtesis.
3. Deduir les conseqüències.
4. Contrastar la hipòtesi.
5. Refutar la hipòtesi (si no es compleix).
6. Confirmar la hipòtesi i obtenir els resultats.

12. Quins procediments de contrastació existeixen?

• Verificacionisme: Durant el primer terç del segle XX, els anomenats neopositivistes o empiristes lògics del Cercle de Viena van defensar el verificacionisme. Sostenien que, perquè una teoria es pugui considerar científica, ha de ser verificable empíricament.
• Falsacionisme: Karl Popper, en clara discussió amb el Cercle de Viena, va arribar a la conclusió que allò que caracteritzava la ciència és la seva capacitat per a realitzar prediccions arriscades. Així doncs, va proposar reconèixer com a teories científiques únicament aquelles que s’exposessin a l’error.

13. Què pensa Kuhn sobre el progrés científic?

Kuhn explica que la ciència és una activitat conservadora i que la feina habitual dels científics consisteix a ampliar el nombre d’aplicacions del paradigma i realitzar els mínims ajustos per a incorporar les possibles anomalies i qüestions sense resoldre que vagin apareixent.

14. Què pensen Lakatos i Feyerabend sobre el progrés científic?

Lakatos proposa un falsacionisme sofisticat, en el qual ens explica que, atès que les teories científiques estan en relació i mútua dependència les unes amb les altres, quan a partir d’elles elaborem una predicció i aquesta no es compleix.."