Epistemologia: Teoria, Fonts i Tipus de Coneixement

Epistemologia: La Teoria del Coneixement

Existeix una branca de la filosofia anomenada epistemologia que estudia què és el coneixement, quina utilitat té i quins tipus existeixen, especialment aquells amb característiques especials.

Què és el Coneixement?

És la idea que ens fem del món. A tot coneixement hi ha 3 elements:

• L’objecte o allò que coneixem.
• El subjecte o allò que coneix.
• La representació de l'objecte que ens mostra la idea que tenim.

Les Fonts del Coneixement

L'ésser humà pot obtenir el seu coneixement de diverses procedències, essent les principals els sentits i la raó.

Els Sentits

Els sentits ens proporcionen informació directa sobre el món, perquè capten els estímuls que ens arriben.

Hi ha dos tipus de sentits:

• Els externs: que capten estímuls de l'exterior i que són els cinc sentits.
• Els interns: que capten estímuls del nostre interior i que, per exemple, ens donen informació sobre el mal.

Els sentits, però, tenen límits:

• Límit inferior: Quantitat mínima d'estímul que necessitem per poder captar-lo.
• Límit superior: Quantitat màxima d'estímul que podem processar.
• Límit diferencial: Quantitat mínima d'estímul que necessitem per notar un canvi respecte a l’estímul anterior.

La Raó

Les dades dels sentits no ens proporcionen informació per si mateixes, sinó que les hem de processar. La raó farà aquest procés, ajudada per altres facultats, com per exemple, la memòria. La raó, però, moltes vegades comet errors.

La percepció és el procés de donar sentit a moltes dades, però no està clar com es fa i existeixen dues teories diferents:

• Teoria associacionista: defensa que la percepció dependrà de cada subjecte i és un procés en el qual anem sumant diversos estímuls per aconseguir una visió de conjunt, que sempre dependrà de les experiències prèvies del subjecte.
• Teoria de la Gestalt: defensa que la percepció és un procés en el qual captem totalitats i no parts concretes, i a més, no és totalment subjectiva, perquè existeixen lleis de la percepció que són comunes a tots els éssers humans.

Això sí, sempre hem de tenir en consideració el context en el qual es dóna la percepció.

Lleis de la Percepció

• De la figura i fons: Consisteix en què, quan percebem una figura, la resta del context es difumina.
• De proximitat: Els estímuls propers es capten junts.
• De semblança: Els estímuls semblants es capten junts.
• De clausura: Tenim tendència a tancar els estímuls que semblen incomplets.
• De la simplicitat: Tenim la tendència a captar la figura més senzilla de les possibles.
• Del contrast: Una figura dependrà sempre del seu context.
• De continuïtat: Tenim la tendència a ajuntar els estímuls que semblen formar part d’una figura, completant aquesta figura.

La raó ens proporcionarà un coneixement de tipus immediat que anomenem intuïció i un coneixement més elaborat que implica una reflexió.

L’autoritat és una font secundària de coneixement perquè depèn dels sentits i la raó, i consisteix a fiar-nos de les opinions d'algú que considerem fiable.

Els Graus de Coneixement

No tots els coneixements són igual de fiables i per això tenim:

• L'opinió: és un coneixement que no és gaire fiable perquè el subjecte no acaba d'estar del tot segur, ja que no té proves suficients.
• La creença: és quan el subjecte està bastant segur d’un coneixement perquè té algunes proves per demostrar-ho.
• El saber: és un coneixement en el qual el subjecte està totalment segur i és capaç de demostrar-ho als altres.

És Possible el Coneixement?

• Dogmatisme: Defensa que és possible conèixer perquè no existeix cap problema, ni per part del subjecte ni per part de l’objecte.
• Escepticisme: Defensa que és impossible tenir un coneixement 100% segur d’alguna cosa.
• Criticisme: Defensa que és possible obtenir coneixements, però hem de criticar els coneixements que tenim i mai no estar 100% segur de res.
• Perspectivisme: Defensa que seria possible arribar a un coneixement segur, però això implicaria sumar totes les perspectives diferents.
• Pragmatisme: Defensa que un coneixement és segur si és útil.

La Veritat: Criteris i Tipus

Si acceptem que és possible conèixer, ens trobem amb el problema de com diferenciar entre un coneixement vertader i un coneixement fals. Però, què és la veritat?

La Veritat com a Correspondència

Una cosa és vertadera si concorda amb la realitat.

La Veritat com a Coherència

Un coneixement és vertader si concorda amb el que ja sabem que és vertader. Per tant, el que és vertader pot anar canviant.

Teoria Consensual de la Veritat

Un coneixement és vertader si s'accepta com a tal, si existeix un acord. Així, la veritat pot anar canviant i sempre podem trobar gent que no hi estigui d'acord.

Els Diversos Tipus de Coneixement

Existeixen diversos tipus de coneixements segons l'objecte que tractin, la utilitat del coneixement o segons el mètode que s'utilitzi:

• Coneixement vulgar: És el coneixement més habitual que gairebé no ens costa esforç; per tant, també serà el més utilitzat, però pot tenir problemes de fiabilitat.
• Coneixement religiós: Està basat en la fe, en la creença individual i no en la raó. Pot tenir un paper important l'autoritat i té l'inconvenient de ser difícil de demostrar.
• Coneixement filosòfic: Basat en la raó, sense gaire intervenció de l'autoritat i on tot coneixement ha de ser argumentat i explicat, i a més, sempre es podrà revisar.

Mètodes Filosòfics per Trobar la Veritat

A la filosofia, existeixen diferents maneres d'intentar trobar el coneixement vertader. Diferents mètodes:

• Mètode dialèctic: consisteix a defensar que només amb el diàleg podem arribar a la veritat, perquè podrem eliminar les opinions errònies i arribar a conclusions vertaderes.
• Mètode comunicatiu: Consisteix en què el diàleg serà l'eina per arribar a la veritat, però ha de ser un diàleg amb unes condicions, com que tothom pugui opinar, que ningú se senti pressionat, que les discussions siguin entre iguals, i, si és possible, hauríem d'arribar a un consens.
• Mètode empirista: Defensa que per arribar al coneixement vertader, no ens hauríem de fiar gaire de la raó, perquè es pot equivocar i hem de donar més valor als sentits.
• Mètode racionalista: Defensa que per arribar al coneixement vertader, no hauríem de fiar-nos gaire dels sentits, perquè es poden equivocar, i hem de donar més valor a la raó.
• Mètode fenomenològic: Tots tenim prejudicis, que són les nostres idees prèvies sobre algun tema. El que hem de fer és eliminar-los, perquè ens poden conduir a coneixements erronis.
• Mètode hermenèutic: Defensa que els prejudicis no s'han d'eliminar perquè enriqueixen la nostra perspectiva, fent que cadascun de nosaltres tingui una visió particular sobre cada tema.
• Mètode crític: Defensa que sempre hem de ser crítics amb el nostre coneixement, no acabar de fiar-nos mai totalment d'ell i fins i tot, no fiar-nos de les nostres eines de coneixement.