Els equips d’innovació i les estructures per a la innovació

Els equips d’innovació: model de rols d’equip de Belbin

• Acció:

  impulsor (genera les idees i té el potencial creatiu), implementador (posa en pràctica les idees), finalitzador (persona que garanteix la qualitat i precisió del projecte)

• Mentals:

  creatiu (persona imaginativa, innovadora i resolutiva), especialista (expert en alguna disciplina clau), avaluador (crítica de les idees; objectiu, pragmàtic i prudent)

• Socials:

  cohesionador (persona que fa que l’equip s’organitzi al voltant d’una idea), creador de recursos

Estructures per la innovació:

• Comitè d’innovació:

  Comitè format per un màxim de 7 persones, els suficients per decidir. En qualsevol cas: ADAPTABILITAT

• Unitat d’innovació:

  projecte d’innovació concret amb un project leader. En formen part els representants dels departaments afectats pel projecte a desenvolupar

Proces d’innovació:

En les portes es prenen decisions. A cada etapa té un cost més elevat, però menys incertesa

• Mètode lineal:

  revisions entre fase i fase del projecte. Aquests són adequats quan la incertesa és reduïda: la solució ha de ser desitjable, factible i rendible. Adequats quan la incertesa és elevada: enamorar-se d’una idea, descartar idees trencadores

• Mètode iteratiu:

  fan evolucionar les idees de manera gradual i poden passar per una mateixa fase en més d’una ocasió en funció de quines siguin les activitats necessàries

• Mètode combinat:

  lineal amb etapes i portes de decisions, amb iteració continuada. És flexible per adaptar-se a les necessitats concretes de cada situació

INNOVACIÓ OBERTA: La innovació oberta és un paradigma segons el qual les empreses poden i han de fer servir de manera sistemàtica tant les idees externes com les internes, i tant els canals interns com externs d’accés al mercat, en els seus esforços per incrementar el seu saber-fer. La IO implica models de gestió de caràcter cooperatiu

Generació d’idees:

És un procés que ha de permetre generar propostes concretes, realitzables i beneficioses per l’organització. Les idees han de ser justificades i contrastades. Manera d’obtenir informació externa, analitzar-la i fer-la arribar a les persones. Generació d’idees: què és el positiu, el negatiu i l’interessant. Quan tenim les idees més interessants és millor separar-les en sectors, assignar un responsable a cadascuna i valorar-les

Vigilància tecnològica:

Manera organitzada, selectiva i permanent de captar informació de l’exterior sobre la tecnologia, organització, processos, analitzar-la i convertir-la en coneixement per prendre decisions amb menys risc i anticipar els canvis. Saber què passa al nostre entorn; sistematitzar, recollir, analitzar, difondre i explotar informació. Eixos on fomentar la vigilància? Tecnologies, mercats, productes, entorn, clients, competidors

Prospectiva tecnològica:

Procés sistemàtic fet per explorar el futur de la ciència, tecnologia i la societat, amb l’objectiu d’identificar aquelles tecnologies genèriques emergents, amb més probabilitat de proporcionar beneficis econòmics i socials en el futur.

Benchmarking:

Procés continu i sistemàtic mitjançant el qual una empresa mesura els seus productes, serveis i processos i pràctiques, amb els d’altres empreses que són considerades líders o referents en el seu sector.

Finançament de les innovacions:

Es pot fer mitjançant fons propis o aliens; els aliens poden ser diners privats o diners públics. Sempre caldrà disposar de fons propis per abordar els projectes innovadors.

Finançament propi: Partint d’una estructura financera òptima, l’empresa haurà de decidir com finançar els projectes d’innovació.

Finançament privat: Es pot fer mitjançant les vies establertes per les entitats bancàries: bancs, caixes d’estalvi i resta.