Erectèon: Anàlisi del Temple Jònic de l'Acròpolis

Erectèon: Anàlisi del Temple Jònic

Context Històric i Estilístic

L'Erectèon, obra de Mnèsicles, data del 421 al 405 aC, és a dir, el segle V aC. Així doncs, l'hauríem de situar dins de l'art grec, concretament en el període clàssic, després de la victòria d'Atenes contra els perses en les Guerres del Peloponès i en l'època de més esplendor de la cultura grega, tant a nivell artístic com social i polític.

Aquest temple pertany a l'estil clàssic grec. Algunes de les característiques de l'estil grec són que és un art racionalista vinculat al "pathos" grec i a la concepció filosòfica, estètica i antropocèntrica d'aquesta civilització. Una altra és que busquen la bellesa a partir de l'ordre, simetria, equilibri i harmonia. L'home és element de referència i centre iconogràfic en les arts plàstiques i l'arquitectura. Abandona el monumentalisme oriental per a ser coneguda a partir de proporcions més humanes. Forta influència de la mitologia i religió politeista grega (tot i que són divinitats molt humanitzades) en l'arquitectura i en bona part de les temàtiques escultòriques i ceràmiques. Forta influència dels models estètics grecs (ordres, corba praxiteliana, draps molls...) en estils posteriors: romà, renaixement i neoclassicisme.

Funció i Significat

Les funcions principals d'aquest temple són la mitològica, ja que rendeix culte a divinitats, i urbanística, ja que fa de contrapunt amb el Partenó, de forma que acota la processó de les Panatenees. Però tampoc hem de descuidar que va ser construït per albergar en ell la tomba de Cècrops i Erecteu.

Pel que fa al significat, segons explica el mite, aquest fou el lloc de la disputa entre Atenea i Posidó per veure quina seria la divinitat representativa de la polis d'Atenes. Finalment, Atenea va sortir victoriosa. Un altre significat possible, pel que fa a les Cariàtides, és la intenció de donar una sensació d'immobilitat i d'empresonar-les en el temple com a símbol de venjança contra les dones de la regió de la Cària (d'on prové el nom de les figures), per haver ajudat als perses en les Guerres Mèdiques.

Anàlisi Formal

L'edifici presenta quatre façanes diferents amb diferents pòrtics i l'entrada principal orientada cap a l'est. La planta de l'edifici està marcada per una gran complexitat, però al cap i a la fi s'adapta exitosament amb la topografia de la zona. És una planta rectangular i es divideix en tres naus: la que està situada més a l'est està dedicada a la deessa Atenea, la nau central dedicada a Posidó i Erecteu, i la que està situada més a l'oest correspon al vestíbul.

Respecte als pòrtics, trobem el pòrtic nord, que consta de sis columnes jòniques; el pòrtic de les Cariàtides, que consta també de sis columnes jòniques, tot i que el fust ha sigut substituït per sis figures femenines anomenades Cariàtides, de gran bellesa i naturalisme; i el pòrtic oest, que correspon a la nau d'Atenea, també hexàstil.

Respecte als elements suportats, podem dir que es tracta d'un entaulament amb un arquitrau de tres franges i amb el fris i la cornisa corresponents a l'ordre jònic, és a dir, sense divisions i decorat amb relleus o pintures, i una cornisa molt elaborada. El santuari que corresponia a Atenea originàriament estava cobert per un entaulament a dues aigües i un frontó, mentre que la resta presentava una coberta plana o amb llinda.

Aquest temple pertany a l'ordre jònic, per tant, utilitza unes columnes amb volutes als capitells que ens mostren una sensació de més estabilitat, ja que són columnes molt més esveltes que les de l'ordre dòric. Un dels elements decoratius més importants de l'Erectèon són les Cariàtides creades per Mnèsicles, que donen moviment i delicadesa a l'obra arquitectònica, ja que estan elaborades amb una gran puresa: utilitza la tècnica dels draps molls que simula la pell sota la tela.