Eros i Psique: Anàlisi de l'Escultura Neoclàssica de Canova
Eros i Psique: Fitxa Tècnica i Context
Fitxa: És una escultura exempta creada per Antonio Canova (Possagno, 1757 – 1822) entre els anys 1787-93. Està feta de marbre, mesura 1,55 x 1,68m i pertany a l'estil neoclassicista. El seu tema és mitològic i està situada al Louvre.
Context: El seu context històric se situa a finals del s.XVIII i principis del s.XIX, moment de gran transcendència: el naixement del món Contemporani. El neoclassicisme es caracteritza per identificar-se amb els ideals de la Il·lustració, per rebutjar els artificis i la frivolitat del Rococó i per recuperar els models de l'antiguitat clàssica (equilibri, proporció i bellesa).
Biografia d'Antonio Canova
Antonio Canova va ser l'escultor neoclassicista amb més èxit. Va començar la seva carrera com a picapedrer i va començar a esculpir arran del seu trasllat a Venècia l'any 1768. Les primeres escultures que va realitzar mostraven un aire naturalista, cosa que va canviar després de la seva arribada a Roma l'any 1781, que va definir el seu estil amb una influència escultòrica clàssica. Va obtenir un càrrec del Papa Climent XIV i a partir d'ell, va treballar per personatges notables de l'època com Napoleó i Caterina la Gran entre d'altres. Al 1816, el papa va nomenar Canova marquès, ja que va treballar molt per la cort papal. Poc després es va traslladar de nou a Possagno. Totes les seves obres tenen una gran elaboració i van ser criticades pels romàntics perquè eren fredes i estàtiques.
Descripció Formal de l'Escultura
En aquesta escultura es presenta l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Els dos cossos joves tracen una aspa que està determinada per les ales d'Eros. El centre d'aquesta es troba entre els llavis de les dues figures. El moment del petó està encerclat pels braços dels amants, cosa que el torna el focus d'atenció (punt focal).
Deixant de banda la fredor neoclàssica, Canova aconsegueix una obra tendra, gràcies a l'elecció del moment i el tractament dels materials, donant-li al marbre una textura suau, polint-lo. Gràcies a aquest acabat va aconseguir donar una sensació de realisme anatòmic. L'obra no està policromada ja que es creia, erròniament, que a Grècia es valorava la puresa del marbre.
Tema i Significat Mitològic
L'escultura reflecteix el final de la història mitològica "L'ase d'or", on Eros s'enamora de Psique i per seduir-la li construeix un palau on es trobaven totes les nits sense que ella sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre. Un dia Psique aconsegueix veure-li la cara i Eros fuig al quedar descoberta la seva identitat. Ella per recuperar-lo recorre a un oracle de Venus que li imposa tres condicions. L'última no va ser complida i Venus castiga Psique a un son profund del que no despertaria fins que Eros la besés. La intensitat del moment escollit fa que el gest anecdòtic del petó es converteixi en la imatge de l'amor.
Model i Influència de l'Obra
L'obra té com a referent el món clàssic, i consta d'una reacció estètica contra els excessos del decorativisme del Rococó. Amb aquesta escultura, Canova influeix sobre els moviments neoclassicistes; i la sensibilitat que mostra va sobrepassar els preceptes neoclàssics i va anticipar un dels conceptes de l'escultura moderna. A Espanya, el seu ideari va ser seguit per Damià Campeny i Antoni Solà.