Eros i Psique: L'escultura Neoclàssica de Canova al Louvre

Títol: Eros i Psique

Autor: Antonio Canova

Cronologia: 1787/1793

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Mides: 1,55x1,68m

Estil: Neoclàssic

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Louvre

Antonio Canova va ser l'escultor de més èxit del Neoclassicisme. La seva carrera va començar com a picapedrer. La seva dedicació a l'escultura es va produir arran del seu trasllat a Venècia l'any 1768. Les primeres escultures mostraven un aire viu i naturalista, que va canviar quan va arribar a Roma al 1781, on es va definir clarament per l'escultura clàssica antiga. Després d'obtenir un encàrrec important del Papa Climent XIV, va treballar per als personatges més notables de l'època, com Napoleó, Caterina la Gran, etc. Canova va treballar molt per a la Cort Papal i al 1816, el papa el nomenà marquès, i poc després es retirà a Possagno, on va construir un taller que avui dia és un museu dedicat a la seva figura. Va ser molt criticat en l'època romàntica per la seva obra, considerada freda i estàtica.

En aquesta escultura, el rigor de l'art neoclàssic mostra l'ideal de bellesa masculí i femení. Els dos cossos juvenils tracen una aspa determinada per les ales d'Eros, el centre de la qual passa entre els llavis dels dos amants. En aquest instant sorgeix el petó que s'encuadra en un cercle format pels braços de Psique i Eros. Amb això, l'escultor aconsegueix que l'espectador centri la mirada i l'atenció en aquest punt focal. L'autor aconsegueix una obra plena de tendresa, lluny de la fredor neoclàssica, aspecte que es veu potenciat per l'elecció del moment i el tractament del material, marbre polit en una textura suau. Gràcies a aquest acabat, aconsegueix una intensa sensació de realisme anatòmic, però no aconsegueix la policromia que volia, ja que durant la Grècia clàssica creien que no donaven color a les escultures.

L'escultura reflecteix el final de la història mitològica "L'ase d'or" escrita per l'escriptor Apuleu. Eros es va enamorar de Psique i, per seduir-la, va construir un palau perquè es trobessin cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni el pogués veure. Un dia, Psique va acostar la mirada a Eros i ell va fugir. Psique, desolada, va recórrer a un oracle i li va imposar tres condicions, l'última de les quals no la va complir i, per tant, va ser castigada amb un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés, petó que es va convertir en imatge de l'amor.

L'obra té com a referent el món clàssic, a més d'analitzar-la com a reacció contra els excessos del rococó. Canova va exercir una gran influència sobre els neoclàssics i a Espanya va estar influenciat per Damià Campeny i Antoni Solà.