Errors de Mercat i Intervenció Estatal

Amb el lliure funcionament de les forces de la demanda i l’oferta de mercat es fixa un preu i una quantitat de producte que no sempre és òptima. Per exemple, les carreteres són imprescindibles per a l'economia pel transport dels productes i de les persones. Per això, ningú construiria una carretera on no es pot evitar que qui no pagui hi entri. Ho fa l'Estat. Si s'intentés restringir l'accés estrictament, això causaria problemes d'eficiència en el transport i limitaria la utilitat de les carreteres per a la societat (és impossible posar portes al bosc).

Encara que confiem que el lliure mercat o la "mà invisible" d'Adam Smith assignin els recursos de manera eficient, de vegades poden sorgir errors en el sistema, anomenats errors de mercat.

Els errors de mercat apareixen quan el mecanisme de la mà invisible d’Adam Smith assigna ineficientment els recursos. En aquests casos, l’Estat haurà d’intervenir per millorar l’eficiència en l’assignació de recursos (economia mixta). L’economista defensor de la necessària intervenció estatal en l’economia és John Maynard Keynes.

Tipus d'Errors de Mercat

Inestabilitat dels Cicles Econòmics

En les economies de mercat i mixtes es van alternant les fases d’expansió i decreixement (menys vendes i beneficis empresarials, menys PIB i augmenta l’atur...). Això s’anomena inestabilitat cíclica.

En aquesta situació, l’Estat té 2 opcions:

• No intervenir: L'Estat creu que el mercat per si sol sortirà de la situació i tornarà cap al camí de l'expansió. Aquesta és la idea d'Adam Smith.
• Intervenir: L’Estat, per reactivar l’economia, consumeix, produeix o inverteix per crear llocs de treball. Per exemple, construeix infraestructures (carreteres, ports...). L’activitat econòmica creix amb l’impuls estatal de forma artificial. Les empreses tornen a vendre i augmenten els beneficis empresarials. Aquesta és la idea de J.M. Keynes.

Aquest comportament va servir per reactivar l’economia dels Estats Units després de la Gran Depressió del 1929, amb el pla anomenat New Deal. Amb les decisions de política econòmica adoptades pels estats es pretén suavitzar els impactes dels cicles econòmics. Durant el New Deal, el govern va augmentar la despesa pública com a part de la seva estratègia per fer front a la Gran Depressió. Aquestes accions es van emmarcar dins del que s'anomenen polítiques fiscals expansives, que són mesures governamentals dissenyades per estimular l'economia mitjançant l'augment de la despesa pública o la reducció d'impostos.

Inexistència de Béns Públics (Poca Rendibilitat)

Les empreses privades necessiten infraestructures (xarxa de carreteres, de vies fèrries) per fer arribar el producte als consumidors de forma ràpida i segura. Però aquestes empreses no estan disposades a construir aquestes infraestructures necessàries perquè no obtindran rendiments si ho fan i, a més, no poden evitar que altres s’aprofitin gratis d’aquestes infraestructures.

En aquests tipus de béns d’interès públic però d’escassa rendibilitat, l’Estat és qui haurà d’afrontar la despesa de la seva construcció. Els béns o serveis públics més habituals són:

• Autovies i carreteres
• Policia i exèrcit
• Educació i sanitat
• Justícia

Externalitats Econòmiques

L’activitat productiva genera uns costos externs (sorolls, olors, fums...) que ocasionen perjudicis en la qualitat de vida de les persones o empreses alienes a l’activitat productiva, però que pateixen aquesta contaminació per estar a prop del lloc de producció. Aquests costos externs no afecten el preu de venda del producte que produeix l'empresa i s’anomenen externalitats negatives.

D’altra banda, també hi ha externalitats positives, efectes beneficiosos per a altres empreses o persones a causa de l’activitat econòmica (si una empresa es situa en un lloc, generarà riquesa en la zona, ja que les botigues també vendran més productes degut als nous clients potencials que tindran).

Mesures contra les Externalitats Negatives

Aquestes externalitats negatives són objecte de les polítiques ambientals que aplicaran els governs. En aquestes polítiques es combatran les externalitats (contaminació) aplicant diverses mesures:

• Establir llindars màxims d’emissió de contaminació: Si l’empresa els sobrepassa, serà sancionada econòmicament.
  Inconvenient: És costós i complicat saber quan se sobrepassen els límits en cadascuna de les empreses.
• Fixació d’impostos: "Qui contamina paga"; com més contamina l’empresa, major quantitat d’impost pagarà.
  Inconvenient: Cal pagar experts independents de l’empresa que mesurin en cada empresa els índexs d’emissió de contaminació.
• Dipòsits reemborsables: Consisteix a dipositar una fiança abans de contaminar; si se sobrepassen els límits de contaminació permesos, no es recupera la fiança.