L'Escola d'Atenes: Anàlisi de la Pintura Renaixentista
Títol: L'Escola d'Atenes
Autor: Rafael
Datació: 1510 – 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localització original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vaticà, a Roma
Es tracta d'una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits. Destaca molt el centre, on més lluny hi ha menys intensitat. En quant al color que caracteritza la pintura, és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d'un quadre dibuixístic on destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l'escena és bastant natural, s'apropa a la realitat, amb diverses entrades; el primer terme és més lluminós que l'últim, i hi predomina una perspectiva lineal.
En referència a l'espai tridimensional, l'autor fa un tractament de la tridimensionalitat, utilitzant les lleis de la perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures té un tractament individual i l'expressivitat del traç del dibuix és d'alegria. Tota la composició s'ordena a partir del punt de fuga central, reforçat per l'arquitectura de les tres voltes de canó amb cassetons. Entre les dues primeres es veu la base d'una cúpula. Hi ha un clar equilibri formal entre les diferents parts.
L'efecte dinàmic és notable: les figures es mouen en totes direccions, gesticulen i es relacionen entre elles. Destaca l'harmonia dins de cada grup, on totes les figures tenen el seu paper, i l'equilibri entre els diferents grups. El tema central és la veritat adquirida a través de la raó. Totes les figures es mouen, discuteixen, ensenyen, raonen... donant vida i moviment a l'obra.
Al centre del fresc hi trobem, avançant, dos grans filòsofs de l'Antiguitat: Plató, amb una llarga barba blanca i el Timeu a la mà, assenyalant cap al cel, cap al món de les idees. És el representant de la filosofia abstracta i idealista. Al seu costat, Aristòtil, amb un volum de l'Ètica, estén la seva mà dreta cap a la terra, la realitat, representant la filosofia empírica. Són els únics que transmeten tranquil·litat, en contrast amb la resta que discuteixen i es mouen...