L'Escola Mallorquina: Autors i Característiques de la Literatura Catalana

L’Escola Mallorquina

L’Escola Mallorquina és un corrent literari que va sorgir a partir de la revista Migjorn. Aquest moviment comprèn l'aportació de dues generacions, concretament entre els anys 1906 i 1917.

Mentre que el Noucentisme es caracteritzava per la unió entre política i cultura, a les Balears aquest corrent es va distingir pel seu centralisme.

Trets importants de l'Escola Mallorquina:

• Cerca de models literaris clàssics.
• Versos poc espontanis.
• El paisatge mediterrani com a tema central.

Autors de l'Escola Mallorquina (primera meitat del segle XX i anys de postguerra)

Miquel Costa i Llobera

Va ser poeta, traductor i prosista, a més d'estudiar teologia. Va obtenir reconeixement als Jocs Florals, sent nomenat Mestre en Gai Saber. La seva obra destaca pel sentiment religiós i la profunda connexió amb el paisatge. Les seves obres principals són Poesies i Horacianes.

Un dels seus poemes més emblemàtics és El Pi de Formentor, que utilitza un paisatge real com a símbol del Mediterrani.

Joan Alcover

Poeta i assagista, va ser una figura clau dins l'Escola Mallorquina. El seu recull de poemes Cap al Carl és considerat una de les obres més importants de la poesia catalana del segle XX.

Trets comuns dels autors

• Sentiment religiós.
• Nacionalisme conservador.
• Interès pel paisatge mallorquí.
• Recerca de l'equilibri i l'harmonia.

Maria Antònia Salvà

Poetessa i traductora mallorquina.

Narrativa Catalana de Postguerra (Segle XX)

Després d'un període d'estancament, la narrativa catalana va experimentar un impuls significatiu. Aquest creixement va ser impulsat per l'augment de lectors, la proliferació d'editorials i la creació de premis literaris.

El corrent literari dominant durant aquests anys va ser la novel·la psicològica. Aquesta tendència se centrava en ambients burgesos, analitzant en profunditat la psicologia dels personatges. S'hi van introduir noves tècniques narratives, com ara el monòleg interior.