L'Escola Mallorquina: Autors, Obres i Característiques

Altres llengües estrangeres3,42 KB

Simbologia i etapes de la vida

Maduresa: poma, figues, castanyes, ametlles, serves, codonys (vellesa); raïm (immortalitat).

  • Infantesa: felicitat, criatures.
  • Maduresa: dones, món quotidià, equilibri.
  • Vellesa: tranquil·litat, solitud, tristesa, harmonia.

L'Escola Mallorquina (1900-1950)

El primer teoritzador fou Josep Lluís Pons i Gallarza, qui va destacar l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença. Es defineix per una concepció poètica determinada dels poetes mallorquins entre 1900 i 1950.

Característiques principals

  • Models clàssics i humanisme clàssic.
  • Poesia formal.
  • Oposició a la teoria espontània (la "paraula viva") de Joan Maragall.
  • Rerefons mediterrani.
  • Paisatges: cant a la natura.
  • Conservadorisme. Revista La Nostra Terra.

Les dues generacions

  1. Primera generació: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Miquel Ferrà...
  2. Segona generació: Miquel Forteza i molts més...

Autors destacats

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854-1922)

Provinent d'una família de senyors rurals (Formentor). Va realitzar estudis de Dret, que no va acabar, i fou capellà. Guanyador dels Jocs Florals i canonge de la Seu.

  • Poesies (1885): de to romàntic i gran perfecció formal.
  • Horacianes (1906): de ressò clàssic (Horaci, peus mètrics). Destaca per la perfecció formal de la poesia, el seu caràcter programàtic i l'harmonia entre idees i paraules, lluny de la "paraula viva" de Maragall.
  • Poemes destacats: El pi de Formentor, La deixa del geni grec...

Joan Alcover (Palma, 1854-1926)

Va realitzar estudis de Dret i va tenir una vida política activa. La seva obra està marcada pel dolor degut a la mort de la seva dona i de dos fills en poc temps. El seu tema principal és el dolor.

  • Cap al tard (1909): exposa la seva teoria poètica basada en la sinceritat, la claredat i la realitat.
  • Poemes bíblics (1918).
  • Poemes destacats: La relíquia, La Balanguera, Desolació.

Gabriel Alomar (Palma, 1873-1941)

Considerat un cas a part. De caràcter liberal. A La columna de foc (1912) expressa el somni d’una societat millor i la preocupació per la forma del vers.

Maria Antònia Salvà (Palma, 1869-1958)

Família de senyors rurals (Sa Llapassa). La seva és una poesia de paisatge.

  • Obres: Poesies, Espigues en flor, El retorn, Llepolies i joguines, Cel d’horabaixa, Lluneta de pagès.
  • Memòries: Entre el record i l’enyorança.

Miquel Ferrà (Palma, 1885-1947)

Teoritzador i professor a la Universitat de Barcelona. A A mig camí utilitza l'elegia i el paisatge: el paisatge com a símbol de l’estat sentimental del poeta, una constant de l’Escola Mallorquina.

Llorenç Riber (Campanet, 1882-1958)

Sacerdot. La seva poesia és d’arrel clàssica. La minyonia d’un infant orat és un llibret de memòries de gran bellesa i perfecció formal.

Descarregar

PDF Word HTML