Escola Mallorquina: autors i obres de la segona generació
La segona generació de l'Escola mallorquina
La segona generació de l'Escola mallorquina és anomenada La nostra Terra. Un autor d'aquesta generació va ser Isidor Macabich, que va néixer a Eivissa el 1883 i va morir el 1973. Va fer estudis sacerdotals, però es va dedicar tota la vida a ser redactor del Diario de Ibiza. El 1932 va ser catedràtic d'estudis balears. El 1941 el nomenen fill il·lustre d'Eivissa, i el 1953 el fan acadèmic corresponent de la RAE.
Obra
- 1901: A la verge Immaculada — primer poema amb influències de Verdaguer, Costa i Llobera i Joan Alcover.
- 1908: Es feudalisme eivissenc — obra de caire històric.
- 1933: Dialectals — recull en un volum la seva obra dispersa.
- 1950: De mi vida — poemes subtitulats en eivissenc i escrits en castellà.
- 1966-1969: Obra literària i Història de Ibiza — publicades en quatre volums.
Maria Antònia Salvà
Maria Antònia Salvà és una poeta que va néixer el 1869 a Palma, però va viure tota la vida a Llucmajor i va morir el 1959. Va ser influïda per Costa i Llobera i per Joan Alcover. Es caracteritza per la perfecció formal, l'inspiració en el classicisme, l'estètica depurada i la contenció dels sentiments; es diferencia de la resta d'autors per la influència lírica tradicional mallorquina.
Obra: Poesies (primera obra). Llibres més destacats: Espigues de flor (1936) i Entre el record i l'ignorància — llibre de memòries.
Llorenç Riber
Llorenç Riber va néixer el 1881 i va morir el 1958. Treballà tota la vida a Mallorca com a sacerdot. Obres importants:
- A sol ixent
- A sol alt
- La minyonia d'un infant orat
Miquel Feran
Miquel Feran va néixer el 1885 i va morir el 1947. Va ser una figura de la tercera Escola mallorquina i va exercir com a mestre. Funda la revista Mig jorn i escriu el llibre A mig camí.
Escola mallorquina i Noucentisme: comparació
L'Escola mallorquina i el Noucentisme tenen característiques relacionades, com l'estil classicista i conservador, i l'harmonia present en ambdós. En canvi, si observam els contextos dels dos corrents, podríem dir que són moviments oposats, ja que a l'Escola mallorquina no es produeix la Lliga Regionalista ni hi ha cap institució autonòmica, com succeeix en el Noucentisme. El Noucentisme era un corrent més afavorit per l'Estat i més tranquil, cosa que l'Escola mallorquina no tenia.