L'Escola Mallorquina: Història, Autors i Característiques

1. L'Escola Mallorquina

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que just l'any següent deixa de publicar-se. Mitjorn és el primer senyal d'identitat d'unes noves promocions d'escriptors que es designen amb el terme «Escola Mallorquina». Uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana, quan el terme cau en desús; d'altres, en canvi, consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors: la de 1906 i la de 1917.

Anomenem Escola Mallorquina el grup d'escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears.

2. Característiques

Hi ha una diferència essencial a remarcar: el Noucentisme és el resultat d'una conjuntura política i social que permet la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes, a diferència de l'etapa modernista en què havia predominat l'actitud individualista i anàrquica dels escriptors.

Però la situació política de les Balears és molt diferent de la catalana; aquí no es produeix un fenomen com la Lliga Regionalista, ni hi ha cap institució autonòmica com la Mancomunitat.

En això, per tant, Noucentisme i Escola Mallorquina són absolutament diferents.

• Se segueixen tots els models literaris d'empremta clàssica i classicista, i també els autors romàntics francesos.
• Es fa una poesia amb miraments formals, amb una forma pulcra i rigorosa. Hi trobem versos mesurats i amb una gran musicalitat.
• Hi ha una oposició frontal a la teoria espontània de Joan Maragall.
• Es presenten composicions amb rerefons mediterranis i marcats per l'humanisme clàssic.
• Paisatges que volen ser un cant a la natura.

Els trets segons Josep M. Llompart

L'estudiós Josep M. Llompart parla d'aquests trets definitoris:

• Insularitat
• Fidelitat
• Idealisme
• Formalisme
• Paisatgística
• Humanisme

La Renaixença va ser introduïda a Mallorca per Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. La falta d'una burgesia a les illes, però, va fer que no es donessin les condicions socials i polítiques més idònies perquè hi hagués una evolució prou significativa.