L'Escola Mallorquina: Poesia, Tradició i Bilingüisme

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzaren per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola alternaven entre el català i el castellà. Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins al 1936, el terme "l'escola mallorquina" tenia dos sentits:

• En sentit ampli, l'aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
• En sentit estricte, un grup de poetes d'una tendència poètica amb unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.

L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conservaren l'idioma, la tradició, i aportaren característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de postguerra a les Illes Balears.

Característiques:

• Acceptació del mestratge de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover i Maspons, que van portar la literatura mallorquina posterior a la Renaixença insular a la màxima perfecció i en els quals s'inspiren els poetes d'aquesta Escola.
• Propensió al mite.
• Rigor acadèmic en la forma, pulcritud i perfeccionisme.

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.

Bilingüisme

El bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, és una concreció del plurilingüisme. Hi ha dos tipus:

Bilingüisme individual

Es produeix quan un individu té la capacitat de dominar dues llengües. El psicolingüisme s'encarrega d'estudiar aquest fenomen. Hi ha diferents tipus de bilingüisme individual:

• Bilingüisme actiu: L'individu entén i parla dues llengües.
• Bilingüisme passiu: L'individu entén i utilitza una de les dues llengües i l'altra l'entén però no l'utilitza.

Bilingüisme social

Quan en un determinat grup social de qualsevol mena es fan servir dues llengües, sigui per a finalitats diferents o per a la mateixa, a causa de qualsevol factor.

Bilingüisme territorial

Es produeix quan es divideix un territori en dues parts i a cada una s'utilitza una llengua diferent. Un exemple seria Bèlgica, on es parla francès i flamenc, o Canadà, on es parla anglès i francès.