L'Escola Satírica Valenciana i l'Espill de Jaume Roig

L'Escola Satírica Valenciana i Bernat Fenollar

Amb el nom d'Escola Satírica Valenciana s'agrupen una sèrie de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb molts recursos de la tradició popular. El principal representant n'és Bernat Fenollar, ànima d'una concorreguda tertúlia literària en la qual s'escrivien poemes col·lectius i on van participar autors com Jaume Roig, Narcís Vinyoles, Joan Moreno o Jaume Gassull (i, possiblement, Ausiàs March i Joan Roís de Corella).

L'Espill: Intenció moral i sàtira medieval

Més encara, L'Espill vol ser un reflex (això és el que fan els espills: reflectir) d'un model de comportament. Per això, té una clara intenció moral, que arreplega característiques del sermó medieval i que es fonamenta en referències a autoritats de la cultura clàssica. Alhora, és una obra amb una càrrega còmica, fins i tot satírica, que l'enllaça amb obres d'autors clàssics i medievals, com ara Geoffrey Chaucer.

Estructura de l'obra: Prefaci i quatre llibres

L'obra s'estructura en un prefaci i quatre parts:

• El prefaci: Pren la paraula un personatge inventat que es dirigeix al seu nebot, Baltasar Bou, per a contar-li la seua vida i com l'han tractat de malament les dones.
• Llibre I: Ens conta la joventut del protagonista, que després de ser expulsat de casa per sa mare, fa un viatge d'anada i tornada a la ciutat de València, durant el qual passarà per Catalunya i arribarà a París (fixa't que el Tirant lo Blanc també s'articula al voltant dels viatges del protagonista).
• Llibre II: Ens conta els matrimonis del protagonista amb diferents dones, que sempre acaben malament, a més de diversos viatges per Castella, Aragó i Navarra.
• Llibre III: Representa un gir en la narració, perquè se centra en la descripció d'un somni (com en l'obra de Bernat Metge) en què el protagonista rep la visita del savi Salomó (un personatge bíblic), a partir de la qual decideix canviar de conducta i dedicar-se a la meditació.
• Llibre IV: El protagonista desperta del somni i es convenç del canvi de vida que ha encetat. Per això comença un viatge que el portarà a les cartoixes de Vall de Crist i Portaceli, i als monestirs de Vallbona de les Monges, Santes Creus, Poblet o Benifassà.