Escoles Ètiques Antigues: Sòcrates i els Sofistes
Escoles Ètiques: Sòcrates i els Sofistes
Els historiadors de la filosofia han proposat molt diverses formes de classificar els diferents corrents ètics. Més endavant repassarem alguna d’aquestes classificacions, però en primer lloc, les presentarem seguint un ordre cronològic.
L'Intel·lectualisme Moral de Sòcrates
És la proposta que Sòcrates (470-399 aC) va fer, oposant-se al relativisme dels sofistes. Es caracteritza per:
- L'autèntica saviesa consisteix a conèixer les veritats absolutes i eternes per mitjà de la inducció.
- Coneixement i comportament queden estretament relacionats: qui obra el mal és perquè ignora el bé. Cal instruir el delinqüent.
- Optimisme sobre l'educació: la investigació ens porta al bé, la bellesa i la veritat. El coneixement del bé ens porta a practicar-lo.
- Llibertat determinada: qui coneix el bé, necessàriament el practica. El bé captura la nostra voluntat.
- Existeixen lleis morals naturals que ens obliguen més enllà del consens i per les quals val la pena sacrificar-ho tot. El valor de les lleis no prové dels ciutadans, sinó del seu caràcter sagrat.
El Relativisme Moral dels Sofistes
Protàgores (480-411 aC), filòsof grec, nascut a Abdera, Tràcia. L'any 445 aC es va establir a Atenes, fou amic de Pèricles i va aconseguir fama com a mestre i filòsof. Fou el primer pensador que es va autodenominar sofista. Gòrgies (485-380 aC), nascut a Leontini (Sicília), fou un altre sofista que es va establir a Atenes, on va practicar i ensenyar l'art de la retòrica.
Els sofistes, contemporanis de Sòcrates (s. V aC), fan una proposta molt contradictòria a la de l'intel·lectualisme moral:
- Les lleis no són naturals, sinó convencionals. Provenen d'acords entre els homes.
- Tota llei és defensable (relativisme). Per tant, no es busca cap veritat. El valor del discurs moral recau en la paraula, que és l'instrument que captiva la voluntat dels homes. La dialèctica i l'oratòria són les eines del moralista.
- «L'home és la mesura de totes les coses» —Protàgores. De l'home depèn tota moral.
- La virtut és l'èxit polític o social.