Les Escoles Filosòfiques del Renaixement i la Ciència Moderna
Escoles de la Filosofia del Renaixement
Utopies
Inspirades en la República de Plató, les utopies renaixentistes proposaven models socials ideals:
- Thomas More: Utopia. Crítica a la societat de l'època, defensant l'eliminació de la propietat privada i una vida senzilla.
- Tommaso Campanella: La ciutat del Sol. Utopia social que combina platonisme i fe cristiana, centrada a evitar els instints.
- Francis Bacon: Nova Atlàntida. Utopia social des d'una òptica científica. Societat ideal fonamentada en la utilitat del saber i el gran paper de la ciència, considerada l'ànima de la modernitat.
Escepticisme
Va ser un corrent molt influent durant el Renaixement, marcat pel desig de la veritat.
Michael de Montaigne
Montaigne va oferir una visió crítica i escèptica. Tot i considerar la racionalitat com a punt de partida i el coneixement com a font de la dignitat humana, posa en dubte:
- La raó especulativa.
- Els costums i els valors absoluts.
Defensa un espai interior per al jo (viure en calma i tranquil·litat). És considerat el filòsof de les coses petites, ja que posa en relleu els diferents aspectes de la condició humana. El bon judici implica racionalitat i viure conforme a la realitat de cadascú.
La seva obra Els assajos mostra el pensament escèptic, allunyat del dogmatisme. Destaca la importància del judici i la llibertat per dignificar la condició humana, posant en relleu les febleses del coneixement humà. Proposa ser assenyat i tenir respecte i consideració per altres maneres d'entendre el món.
Altres Corrents Filosòfics
- Platonisme: Actualització del pensament de Plató. Durant el Renaixement es desenvolupa el pensament neoplatònic, representat per Marsilio Ficino i Pico della Mirandola.
- Aristotelisme: Com que l'escolasticisme es basava en Aristòtil, l'aristotelisme era generalment contrari a la renovació. Excepcions notables, com Philipp Melanchthon, van buscar un Aristòtil lliure d'interpretacions.
- Epicureisme: Representat per Lorenzo Valla, que dignifica la naturalesa humana al voltant del plaer, identificant Plaer = Felicitat.
- Escolàstica: Encara perviu, però desapareix durant la Modernitat. Va ser el testimoni de l'Església cristiana.
La Nova Imatge del Cosmos i la Ciència Moderna
Nicolau de Cusa
Teòleg i filòsof alemany. Ofereix una visió unitària de Déu i del món (el món és l'explicació de Déu). Segons Cusa:
- La consciència dels contraris només és accessible mitjançant paradoxes matemàtiques.
- El coneixement de Déu és impossible; la raó no comprèn els contraris.
- L'ésser humà ha d'assumir la soledat de la seva raó limitada, envoltat de coses finites (davant l'infinit incomprensible de Déu).
Aquest pensament es recull a la seva obra La docta ignorància.
Copèrnic i l'Heliocentrisme
Copèrnic va fer el pas decisiu en proposar la hipòtesi del sistema heliocèntric. Va descriure el nou cosmos al llibre De les revolucions dels orbes celestes, plantejant el Sol com a centre. Utilitza el platonisme com a principi intuïtiu, argumentant que, posant el Sol al centre, l'univers adquireix ordre.
Nota: Osiander, per por de la reacció dels aristotèlics i de l'Església, va escriure un pròleg advertint que l'autor només havia pretès descriure una hipòtesi, no la disposició real dels planetes.
Francis Bacon: La Gran Renovació del Coneixement
Francis Bacon és considerat un visionari de la ciència i la lògica moderna. Aporta una nova idea de la ciència, substituint la física finalista per una de mecanicista. El coneixement científic ha de ser pràctic i evitar el subjectivisme per conèixer la realitat.
El Mètode Inductiu
A La nova lògica, Bacon critica el model aristotèlic i el mètode deductiu. Proposa el mètode inductiu per al coneixement científic, basat en recollir dades i ordenar-les amb taules.
La Teoria dels Ídols
Per tal d'eliminar els prejudicis que impedeixen el coneixement objectiu, Bacon desenvolupa la teoria dels Ídols (objectes d'adoració cega i fanàtica, contraris a la reflexió crítica):
- Ídols de la Tribu (Mite): Prejudicis inherents a la naturalesa humana que impedeixen una visió objectiva de la realitat.
- Ídols de la Caverna: Prejudicis de tipus subjectiu, propis de cada individu.
- Ídols del Fòrum: Derivats de la comunicació humana a través del llenguatge, on es produeixen controvèrsies.
El Mètode Cartesià de Descartes
El Mètode Basat en les Matemàtiques
El mètode cartesià es basa en el mètode matemàtic, amb l'avantatge d'evitar l'error i permetre pensar correctament. Pot aplicar-se a qualsevol camp del saber, augmentant els nostres coneixements i descobrint noves veritats.
El Discurs del mètode estableix la manera de dirigir la raó i cercar la veritat en les ciències mitjançant quatre regles:
- Evidència: No admetre com a veritable res que no se sàpiga amb evidència que ho és, i acceptar únicament allò que es presenta clarament i distintament a l'esperit.
- Anàlisi: Dividir cada dificultat en tantes parts com sigui possible i com requereixi la seva millor solució.
- Síntesi: Construir principis generals, començant pels més fàcils de conèixer i ascendir gradualment als més complexos.
- Comprovació (Recompte): Fer recomptes tan integrals i revisions tan generals que s'arribi a estar segur de no ometre-hi res.
La Moral Provisional de Descartes
A la tercera part del Discurs del Mètode (DdM), Descartes descriu una sèrie de màximes morals guiades pel sentit comú i controlades per la raó (una moral provisional de caràcter conservador):
- Obeir les lleis i costums del propi país.
- Seguir opinions moderades per tal d'evitar excessos.
- Ser decidit en una acció una vegada triada l'alternativa.
- Adaptar-se al principi de realitat.
La seva intenció era formalitzar una ètica definitiva un cop constituïts el subjecte racional i el coneixement, però mai va arribar a dur-ho a terme.
Al Tractat de les passions, la moral es fonamenta en la regulació del desig mitjançant la raó. La seva millor virtut, la generositat, és saber acceptar els designis de Déu.
Nota: El concepte de «Teatre» fa referència a l'acceptació sense crítica d'afirmacions autoritzades.
La Revolució Científica
La Revolució Científica és l'obra de Kepler i Galileu, que van establir un nou mètode mecanicista de la realitat basat en la realització d'experiments matemàtics.
Johannes Kepler
Kepler va recollir la revolució copernicana i va demostrar l'heliocentrisme mitjançant càlculs matemàtics. El seu treball es caracteritza per:
- L'estudi matemàtic de l'astronomia (neopitagorisme).
- Les Lleis de Kepler, que transformen la imatge de l'univers.
- La idea d'una força comuna a tota la natura.
- La visió de l'univers com un mecanisme de rellotgeria (moviment del cosmos mecanicista).
Galileu Galilei
Galileu va defensar l'heliocentrisme, fet que li va comportar represàlies i l'exili. Va perfeccionar el mètode experimental.
Descobertes i Aportacions
- Descobriment de la supernova.
- Millora fonamental del telescopi.
- Descobriment de l'anell de Saturn.
- Va trencar la divisió aristotèlica entre el món sublunar i supralunar.
L'Església va intentar impedir els seus estudis.
El Mètode Científic de Galileu
Galileu matematitza la realitat. Sosté que cal extreure de la natura dades constants, qualificables i mesurables. Distingeix entre:
- Qualitats Primàries: Les úniques que interessen a la ciència (constants, qualificables i mesurables).
- Qualitats Secundàries: Depenen de l'observador i són aleatòries i subjectives.
El seu mètode experimental segueix els següents passos:
- Hipòtesi a priori (Observació): Procediment resolutiu-impositiu.
- Reducció: Reduir la realitat a dades matematitzables (qualitats primàries).
- Confirmació: Confirmar hipòtesis amb experiments (experiència científica).
- Teorització: Establiment de lleis universals.
El Mecanicisme transforma l'antiga filosofia de la natura en ciència mecanicista, trencant amb l'animisme platònic i la finalitat aristotèlica que havia perdurat fins al Renaixement.