Escoles hel·lenístiques i Descartes: cinisme, epicureisme i estoïcisme
Escoles hel·lenístiques
Cinisme
Fundador: Antístenes · Màxim representant: Diògenes.
Rebuig de les convencions socials; promouen la llibertat i l'autosuficiència. Síndrome de Diògenes: el nom no li fa justícia, ja que Diògenes estava en contra de les coses materials superficials i innecessàries. Els cínics també estaven en contra del matrimoni.
Epicureisme
Epicur
- Lògica: distingir el veritable i el fals (les sensacions no fallen).
- Física: àtoms i buit.
- Ètica: el plaer és el bé suprem (hedonisme). El plaer és l'absència de dolor corporal (aponia) i de perturbació de l'ànima (ataràxia).
Tetrapharmakon:
- No hem de témer els déus.
- No cal témer la mort.
- No cal témer el dolor.
- El bo és fàcil d'aconseguir (la felicitat, no la riquesa).
Estoïcisme
Impertorbabilitat, ataràxia i apatia com a valors centrals. Emfasitzen la virtut, l'autocontrol i l'acceptació del destí.
Escepticisme
Representant: Pirró.
Les coses són, en si, indiferenciades, inmesurables i indiscriminades; per això cal suspendre el judici.
Descartes
Dubte i escepticisme
Descartes és escèptic: dubtava i no donava res per suposat. Quatre motius del dubte:
- Sentits (ens poden enganyar).
- Raonament (ens podem equivocar).
- Somnis (quan somiem sembla que les coses siguin reals).
- Geni maligne que ens enganyi.
Meditacions
1a meditació — motius del dubte
Quatre (i altres) motius del dubte: els sentits, el somni, el geni maligne, la memòria i les matemàtiques.
2a meditació — el cogito
Descobriment del cogito: «Dubto, per tant existeixo». Solipsisme (només existeixo jo) com a resultat del dubte radical.
3a meditació — existència de Déu
Exposició sobre l'existència de Déu. Tres tipus d'idees: idees innates (venues de la raó), adventícies (venues de l'experiència) i factícies (venues de la imaginació).
4a, 5a i 6a meditacions — error, Déu i món
4a meditació: motius d'error; 5a meditació: aplicació de l'existència de Déu — Déu és perfecte, bo i veritable; 6a meditació: el món existeix.
Mètode cartesià
Veritat absoluta, 100% certa segons Descartes. Quatre passos del mètode:
- 1r pas — Evidència: només acceptar com a cert allò clar i distint.
- 2n pas — Anàlisi: dividir els problemes en tantes parts com calgui.
- 3r pas — Síntesi: ordenar els pensaments de més simple a més complex.
- 4t pas — Enumeració i comprovació: enumerar i revisar per evitar errors.
Ell dubtava; per tant, existeix el dubte com a punt de partida del seu mètode.
Evidències cartesiana
- 1a evidència: «Dubto, llavors existeixo.» Res cogitans (el jo pensant, el que dubta).
- 2a evidència: Res infinita o Déu (quelcom perfecte i existent).
- 3a evidència: Res extensa: el món material, l'extensió de la matèria.