Escoles hel·lenístiques i Descartes: cinisme, epicureisme i estoïcisme

Escoles hel·lenístiques

Cinisme

Fundador: Antístenes · Màxim representant: Diògenes.

Rebuig de les convencions socials; promouen la llibertat i l'autosuficiència. Síndrome de Diògenes: el nom no li fa justícia, ja que Diògenes estava en contra de les coses materials superficials i innecessàries. Els cínics també estaven en contra del matrimoni.

Epicureisme

Epicur

• Lògica: distingir el veritable i el fals (les sensacions no fallen).
• Física: àtoms i buit.
• Ètica: el plaer és el bé suprem (hedonisme). El plaer és l'absència de dolor corporal (aponia) i de perturbació de l'ànima (ataràxia).

Tetrapharmakon:

1. No hem de témer els déus.
2. No cal témer la mort.
3. No cal témer el dolor.
4. El bo és fàcil d'aconseguir (la felicitat, no la riquesa).

Estoïcisme

Impertorbabilitat, ataràxia i apatia com a valors centrals. Emfasitzen la virtut, l'autocontrol i l'acceptació del destí.

Escepticisme

Representant: Pirró.

Les coses són, en si, indiferenciades, inmesurables i indiscriminades; per això cal suspendre el judici.

Descartes

Dubte i escepticisme

Descartes és escèptic: dubtava i no donava res per suposat. Quatre motius del dubte:

1. Sentits (ens poden enganyar).
2. Raonament (ens podem equivocar).
3. Somnis (quan somiem sembla que les coses siguin reals).
4. Geni maligne que ens enganyi.

Meditacions

1a meditació — motius del dubte

Quatre (i altres) motius del dubte: els sentits, el somni, el geni maligne, la memòria i les matemàtiques.

2a meditació — el cogito

Descobriment del cogito: «Dubto, per tant existeixo». Solipsisme (només existeixo jo) com a resultat del dubte radical.

3a meditació — existència de Déu

Exposició sobre l'existència de Déu. Tres tipus d'idees: idees innates (venues de la raó), adventícies (venues de l'experiència) i factícies (venues de la imaginació).

4a, 5a i 6a meditacions — error, Déu i món

4a meditació: motius d'error; 5a meditació: aplicació de l'existència de Déu — Déu és perfecte, bo i veritable; 6a meditació: el món existeix.

Mètode cartesià

Veritat absoluta, 100% certa segons Descartes. Quatre passos del mètode:

1. 1r pas — Evidència: només acceptar com a cert allò clar i distint.
2. 2n pas — Anàlisi: dividir els problemes en tantes parts com calgui.
3. 3r pas — Síntesi: ordenar els pensaments de més simple a més complex.
4. 4t pas — Enumeració i comprovació: enumerar i revisar per evitar errors.

Ell dubtava; per tant, existeix el dubte com a punt de partida del seu mètode.

Evidències cartesiana

1. 1a evidència: «Dubto, llavors existeixo.» Res cogitans (el jo pensant, el que dubta).
2. 2a evidència: Res infinita o Déu (quelcom perfecte i existent).
3. 3a evidència: Res extensa: el món material, l'extensió de la matèria.