Escriptors i Predicadors Medievals Catalans
Francesc Eiximenis (Escriptor i Predicador)
(Girona, 1327/30 - 1409)
Membre d'una família burgesa. La seva extensa obra tenia la finalitat d'adoctrinar l'home comú i guiar-lo pel camí de la rectitud. Utilitzava estructures senzilles, un llenguatge planer, exemples, proverbis i refranys. Entre les seves obres destaquen:
- Tractat de Contemplació
- Vida de Jesucrist
- Llibre dels Àngels
- Llibre de les Dones (sobre com han de comportar-se)
La seva obra més important és Lo Crestià, una ambiciosa enciclopèdia de la fe cristiana. Dels tretze llibres que la componien, només es conserven l'1, 2, 3 i 12.
Vicent Ferrer (Predicador)
(València, 1350 - 1419)
Fill d'un notari. Dominicà amb una gran formació, va assistir a les millors universitats europees. Va ser conseller i confessor de persones importants. Va participar en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp, on Ferran d'Antequera va ser elegit successor de Martí l'Humà, que va morir sense descendència el 1410.
Cal destacar que Ferrer no era escriptor, sinó un predicador de fama internacional. Els seus sermons tenien una estructura fixa:
- Enunciació en llatí del sermó.
- Res de l'Ave Maria.
- Introducció al tema i explicació.
La finalitat era atraure l'atenció del públic i commoure'l. Utilitzava recursos teatrals com la gesticulació, la modulació de la veu, onomatopeies, increpacions al públic, crits, plors i cites bíbliques.
Anselm Turmeda (Escriptor i Polemista)
(Mallorca, 1350 - 1420)
Franciscà des de jove, possiblement per imposició familiar, va estudiar a diverses universitats. Als 35 anys va anar a Tunis, on va abraçar la fe musulmana. És un dels exponents més clars de la crisi espiritual de l'època.
Va escriure en àrab i català:
- Obres en prosa:
- Disputa de l'Ase: diàleg irònic sobre la superioritat dels homes, on l'ase els ridiculitza i demostra la superioritat dels animals.
- Obres en poesia:
- Cobles de la Divisió del Regne de Mallorques
- Llibre dels Bons Amonestaments: de caràcter polític, ofereix consells i fa crítica.
- Obres en àrab:
- La Tuhfa: obra contra la fe cristiana, on justifica la seva conversió.
Bernat Metge (Escriptor i Humanista)
(Barcelona, 1350 - 1413)
Funcionari barceloní de la cancelleria reial. Metge va ser acusat de la mort del rei Joan I, processat i empresonat, però més tard va ser alliberat i rehabilitat per Martí l'Humà.
Les seves obres contenen molts temes medievals, però el seu discurs és crític i escèptic amb els valors defensats pels predicadors, per això utilitza la ironia. Destaquen:
- Obres poètiques:
- Llibre de Fortuna i Prudència: desenvolupa un debat.
- Sermó: paròdia dels sermons.
- Obres en prosa:
- L'Ovidi: traducció en prosa d'un poema llatí.
- Valter e Griselda: novel·la curta.
- Lo Somni: obra dividida en quatre llibres dialogats de contingut divers, on Metge és el protagonista d'un somni.
El seu estil de prosa segueix el model de la llengua llatina clàssica. L'obra de Metge es considera precursora de l'humanisme.
Jordi de Sant Jordi (Poeta)
La seva poesia té una major modernitat i sinceritat. La seva aportació més important va ser la utilització de versos sense rima, però amb certa regularitat (estramps). Dedica la seva obra a lloar la seva estimada i a mostrar-ne les virtuts. Utilitza un provençal ple de catalanismes.
La seva obra poètica, formada per 18 poemes, tracta majoritàriament temes amorosos amb tòpics trobadorescos. A l'obra Presoner, explica els sentiments que li provoca la captivitat, sense la temàtica amorosa i amb menys tòpics trobadorescos.