Escriptura Teatral Actual i Joan Francesc Mira: Anàlisi
Característiques de l'Escriptura Teatral Actual
La simbiosi entre autor, director i actors ha propiciat que en la dramatúrgia actual hi haja autors que no s’han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen, com Carles Alberola o Sergi Belbel. En l’àmbit valencià, a partir de l’últim quart del segle XX s’han consolidat nous autors teatrals com Rodolf Sirera i Manuel Molins. Molins és l’autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies. També ha escrit obres que són propostes dramàtiques experimentals. Rodolf Sirera és autor d’una abundant producció dramàtica i també ha fet diverses adaptacions i escriu sèries televisives. També cal esmentar els noms de Ximo Vidal i Pasqual Alapont. A Catalunya hi ha diverses tendències: Una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor i una dramatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i s’ompli de dubtes i interrogants. És una teatralitat que es forjà en els Tallers de Dramatúrgia del valencià Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona.
Joan Francesc Mira i la Reflexió sobre la Realitat Contemporània
Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística, constituïda per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat, però literari. Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la importància de les llengües, i la possibilitat de manipular tots aquests elements, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat. La majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals són vàlides per a qualsevol societat occidental. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar que la problemàtica tan peculiar de valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.