Escultura gòtica: talla, naturalitat i iconografia religiosa

Tècnica i materials de l'escultura gòtica

La tècnica utilitzada en l'escultura gòtica és la talla, encara que el material utilitzat varia. L'evolució cap al realisme i la naturalitat és fruit, en part, de les idees de Sant Francesc, que predica que tot el que és creat per Déu és digne de ser representat tal com és, sense necessitat de deformar-lo. Les figures presenten una certa proporció, però continuen essent sovint allargades; els éssers divins ja expressen els seus sentiments i hi ha una evolució cap a la naturalitat i el realisme.

Naturalitat, expressivitat i proporció

Les figures encara poden mostrar proporcions allargades, però cada cop hi ha més interès en la representació dels sentiments i en una major versemblança. Així, els éssers divins expressen ja els seus sentiments i l'obra tendeix cap a una major emotivitat.

Relació amb l'arquitectura

Hi ha una evolució en la supeditació de l'escultura al marc arquitectònic. Les figures escultòriques dels brancals cada cop tenen més volum; mostren moviment, actituds i gestos variats. Les figures, al contrari del romànic, comencen a relacionar-se entre elles fins a formar escenes amb sentit propi i presenten rostres individuals. Hi ha major coherència, clara i ordenada, en la composició de les escenes.

Integració espacial i independència

Les figures escultòriques són més independents del marc arquitectònic: sovint les columnes dels brancals evolucionen fins a convertir-se en escultures exemptes, essent substituïdes per les estàtues-columnes. Les figures de les arquivoltes deixen d'estar disposades sempre de manera radial.

Temàtica i iconografia

La temàtica continua essent bàsicament religiosa, encara que adquireix un caràcter més narratiu. Això es manifesta en diversos motius i escenes representades a les façanes i portalades.

Motllos i temes principals

• A la façana principal sol aparèixer el Judici Final (Crist crucificat i, no tant, el pantocràtor).
• Sovintegen les escenes de la vida de Crist, sobretot la Passió.
• La Mare de Déu amb el Nen (Verge dialogant o jugant amb el nen) és un motiu molt habitual, sobretot al mainell o trencallums.
• Es dediquen portalades als sants titulars de les esglésies: vida, miracles i martiri.

Iconografia funerària i de la mort

El nou sentit de la mort es manifesta en les freqüents representacions de la Pietat (tema nou) i en el desenvolupament de l'estatuària funerària (sepulcres): representació del difunt damunt el llit de mort o seguici de monjos que porten un sarcòfag. En el tema de la Passió, el Crucificat és la viva representació del dolor i del patiment propis d'un humà i inspira compassió. En el tema de la Verge amb el Fill, Maria es mostra en el seu aspecte més maternal.

Elements fantàstics i llocs secundaris

La temàtica fantàstica no desapareix, però es desplaça de les façanes cap a llocs secundaris (per exemple, a les gàrgoles). La portalada continua essent un lloc essencial del relleu escultòric.

Portalades i composició

La portalada és un espai fonamental: hi ha més abundant espai escultòric perquè s'hi afegeixen les façanes dels braços del transsepte. Sovint trobem tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports. Les figures escultòriques són més independents del marc arquitectònic i les columnes dels brancals evolucionen fins a ser escultures exemptes, substituïdes per estàtues-columnes.

Disposició i elements de les arquivoltes

Les figures de les arquivoltes no tenen sempre la disposició radial pròpia del període anterior; la composició es flexibilitza i s'adapta a la narrativa de la escena.

Resum

En síntesi: la talla és la tècnica principal; hi ha un pas cap a la naturalitat i el realisme, una relació més íntima entre escultura i arquitectura, una temàtica religiosa amb caràcter narratiu i la presència continuada d'elements fantàstics en espais secundaris.